Xavier Morales
Economista
A la crisi iniciada el 2008 que va posar el sistema financer i econòmic en escac, la resposta per part de la Unió Europea -comandada amb ma de ferro per part d’Alemanya- va ser l’austeritat pressupostaria. Es va prioritzar llavors el sanejament de les finances públiques dels estats membres. En aquesta línia el govern de Zapatero, obedient a una trucada de la cancellera Merkel l’agost de 2011, va modificar per via exprés la Constitución per tal que el pagament del deute públic passés per davant de qualsevol altre partida en el pressupost.
La sacsejada inicial del Covid-19, i els rebrots que els científics ja preveuen, estan provocant caigudes de l’activitat importantíssimes a Europa i la resta del mon. Però hem après quelcom de com respondre a la crisi?
Al nostre veí britànic, Boris Johnson ha anunciat un pla milionari amb un eslògan que auto-defineix l’objectiu: “Build Build Build” (construir, construir, construir). Als USA a banda de xecs per cada ciutadà, s’han aprovat paquets d’estímuls per donar suport a empreses i específicament a hospitals i sector sanitari.
La resposta de la UE i dels estats membres és també diferent respecte a la crisi de 2008. A finals d’aquest mes de juliol és prevista l’aprovació del Fons de reconstrucció europeu dotat amb 750 mil milions d’euros que hauria de beneficiar principalment Itàlia i Espanya amb finançament i subvencions directes. Els fons europeus tindran com a destí inversions públiques en reconstrucció, estímuls a la inversió privada en innovació i digitalització, programes medi ambientals i en sanitat i protecció civil.
El diable està en els detalls diuen… i en les trucades de la Merkel. Veurem com el govern de l’estat negocia les contraprestacions a aquest fons de reconstrucció: rebaixa de pensions, retardar l’edat de jubilació o pujada de l’IVA i societats per equilibrar el pressupost.
