Pots llegir la primera part de l’entrevista clicant aquí
Neus Carles i Pau Ortínez són els regidors de Poble Actiu, formació vinculada a la CUP. Tots dos repassen els dos primers anys de mandat municipal i exposen com veuen la situació de la ciutat i com posarien remei als problemes que pateix.
El tema sobiranista és ja tan clau com era abans? És a dir, pot influir de forma determinant com ha passat en els darrers anys, o aquells acords que es feien abans entres totes les forces d’esquerres, com el que va crear un govern tripartit a Igualada, ja no són possibles?
N.C.: Poble Actiu som un partit municipalista, la nostra base és Igualada, però és evident que defensem els valors republicans, ho tenim molt clar. Hi ha partits que també es proclamen municipalistes, però no sé si d’altres aspectes els influeixen també. Nosaltres ni rebutgem ni renunciem als principis de l’1 d’Octubre.
Poble Actiu va ser una iniciativa de les darreres eleccions municipals per obrir més el paraigua i intentar acollir més gent. Creieu que té futur?
N.C.: Com assemblea ens sentim còmodes tal i com estem. L’espai CUP Igualada se centra més en l’àmbit nacional, i Poble Actiu en el municipal, sense renunciar res els uns dels altres. Això ens dona la possibilitat que la gent es pugui dedicar a l’àmbit que vulgui. Ara com ara la intenció és que Poble Actiu continuï. Vam mantenir el mateix nombre de regidors, però vam aconseguir molts més vots, gairebé dos mil, i estem contents. Hi ha gent que és propera a la CUP i ens recolza també a nivell municipal, però hi ha gent que no vota la CUP en eleccions nacionals o espanyoles, però en canvi dona suport a Poble Actiu perquè sap qui som i què fem, i la intenció és seguir així i tothom qui vulgui pugui entrar en el projecte municipalista.
Continuem tenint un índex d’atur molt important, la pobresa s’incrementa amb la crisi derivada de la pandèmia, i el preu del lloguer segueix pujant. Trobar un lloc de treball digne i un lloc per viure a Igualada és molt difícil. Com avalueu la situació i què faríeu?
N.C.: Sí, és molt complicada. Fer polítiques des de l’Ajuntament que ajudin a revertir l’atur és difícil, en som molt conscients. En el camp de l’habitatge sí que es poden fer moltes més coses, bàsicament perquè aquí no s’ha volgut mai afrontar aquest problema. Mireu, ara s’acabarà l’Estat d’Alarma, una situació que, en teoria, no permetia que es fessin desnonaments, tot i que n’hi ha hagut, però la indefensió de moltes famílies a partir del 9 de maig encara serà més gran. Totes les promocions noves de pisos públics que s’han fet a Igualada venen de fora, de l’Incasòl… L’Ajuntament hauria d’aportar més. D’aquí 5 anys hauríem de tenir 2.000 pisos públics, i en tenim 30. Teníem molts anys per treballar-hi, però com que no s’ha fet res, per això tenim aquesta gran distància. Si nosaltres fóssim a l’Ajuntament no ho podríem arreglar tot, és clar, però sí que hi ha coses que es podrien afrontar i no es fa. És que ni tan sols s’ha comprat sòl per poder fer aquests pisos. No s’ha fet la feina… Darrerament hem vist que el tema de l’habitatge surt en el discurs del govern, però les seves propostes o no hi són, o no donen una solució.
Et refereixes al tema dels baixos dels edificis?
N.C.: Sí, per exemple. Més enllà que pensem que això no serien habitatges de la qualitat que haurien de ser avui dia, quan ens explicaven el número que es podrien fer, seguint tota la normativa, eren molt pocs. És a dir, es va fer un gran anunci per fer veure que es feien coses pel problema de l’habitatge, però el cert és que ens continuàvem quedant al mateix lloc on érem sempre. És el que ens demostra el govern moltes vegades en les seves polítiques. Llavors els problemes es cronifiquen i a mesura que passa el temps més complicat és solucionar-los. Estem en un moment complicat, perquè la crisi s’està notant, i pinta malament. Des de les institucions s’han de posar eines per ajudar a la gent.
P.O.: Una de les causes és que durant 10 anys no s’ha fet el POUM. Respecte l’ocupació, ara mateix tenim 2.900 persones aturades a Igualada. Marc Castells va prometre inversions i noves empreses quan va arribar al govern de la ciutat, i això en realitat no ha passat, i tampoc en comunicacions s’ha avançat. El tren va més lent ara que fa 150 anys. El bus està millor, però encara té molts dèficits. Castells no ha promogut que les empreses que encara són aquí, i continuïn, i que les de fora puguin venir aquí.
Ens diuen que la gran solució són les parcel·les de gran superfície. Aquest és l’objectiu del polèmic Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques de la Conca que està en marxa…
P.O.: Fins ara, a la Mancomunitat de la Conca, el Pla Director li ha costat 90.000 euros. I en teoria, el liderava i l’impulsava Territori de la Generalitat. El pla, bàsicament, ha consistit en anar movent macropolígons d’un lloc a l’altre, i anar descobrint oposicions, primer a Can Morera, després a Can Titó, i ara a Igualada i Jorba. I això no és perquè a la gent els afecta a les seves cases, sinó també pel model. Macropolígons per a empreses que no donen gaire llocs de treball i ocupen grans extensions. En paral·lel a això, trobem molts polígons buits a la comarca, com a Montbui, a Òdena o a la Pobla, que s’han pagat amb diner públic on encara es pot ampliar més. Caldria prioritzar el que ja hem pagat i es pot omplir més abans que expandir la superfície.
