Una de les millors coses que m’ha donat el periodisme, és que he pogut conèixer persones excepcionals que, amb una altra professió, no hauria tingut ocasió de tractar tan a fons. Un d’aquests personatges excepcionals és en Pere Tapias, tot i que quan hi vaig parlar per primera vegada, jo encara no ho era de periodista.
Va ser quan la meva filla tenia deu o dotze anys i la vaig portar a un recital d’en Pere Tapias, que a ella l’entusiasmava. Abans del concert ens vàrem ficar per darrere l’escenari quan feien les proves de so. Tenint a la vora al cantant li vaig dir a la Laia si el volia saludar. “Que el coneixes?” em va preguntar. I jo, atrevit de mena i per quedar bé amb la meva filla, li vaig dir que sí.
En Pere Tapias ens va atendre amb la seva afabilitat de sempre -aleshores no li coneixia aquesta faceta- i com que als infants mai els pots dir una mentida perquè acabes patint, la Laia li va preguntar al cantautor: “És veritat que ets amic del meu pare?” I en Pere Tapias, sense immutar-se, va dir: “És clar que som amics. El teu pare és un paio molt ferm”. Aquest caràcter afable i bonàs del cantant de Vilanova i la Geltrú he tingut ocasió de tornar-lo a gaudir cada vegada que ens hem tornat a veure, ara ja sí, en una relació professional i periodística.
Vàrem coincidir fent de jurats en els concursos culinaris de l’Alta Anoia on en Pere no solament va tastar el mig centenar de receptes a concurs, sinó que fins i tot s’entretenia a comentar el plat a les padrines que l’havien fet, interessant-se per l’origen de la recepta i fins al darrer dels ingredients. També vàrem coincidir en campanyes de promoció del peix blau de Vilanova i la Geltrú, la cuina del Xató i el vi novell, la cuina de les galeres, o en recerca de receptes tradicionals de l’Anoia: ”Sisplau Jaume, que no siguin de bacallà que ja en tinc moltes”. També va col· laborar en els col·leccionables de gastronomia anoienca que vàrem fer a La Veu. La darrera vegada que el vaig veure, va ser precisament al restaurant La Fitorra -el de la seva dona- a Vilanova on vàrem tenir una llarga conversa sobre cuina, escrits de La Veu -ens llegia- i plans de futur. En Pere Tapias va ser sempre un home autèntic, un artista tot terreny. Gens endiosat per la fama i sempre disposat a col·laborar en qualsevol projecte, per humil i senzill que fos. Que tinguis bona mar en la teva travessia. Aquí, arran de terra, ja et trobem a faltar.
