Hi ha moltíssimes Nadales que sonaran aquests dies a moltes cases. Arriba el Nadal, però potser molts de nosaltres no en sabem exactament l’origen, i de quina manera ha anat evolucionant. La vigília de la nit del 24 al 25 de desembre, la tradició cristiana treu a la llum la seva estètica més festiva per celebrar llavors el Nadal o, el que és el mateix: el naixement de Jesucrist. Així ho recull el calendari gregorià, però sabem que aquest no hi va ser sempre.
Les famílies i els amics es reuneixen al voltant de la taula i dinen, mengen com gairebé cap altre dia de l’any. Espelmes, un pessebre en miniatura, nadales i brindis durant llarg i estès perquè “la nit de la nit de Nadal sota les estrelles de la matinada, els pastors amb les seves campanetes adoren el nen que ja ha nascut”.
Estem tan impregnats per l’estètica d’aquest costum que ni els no creients en poden fugir. Però què passava abans? Hi va haver alguna vegada que tot va ser diferent? Hi va haver èpoques sense Nadal? Efectivament, aquells temps van existir. Per començar, res diu la Bíblia sobre això, a les seves pàgines no hi ha ni tan sols una pista. Per tant, cal esperar que els primers cristians no celebressin el naixement de Jesús i que, de fet, encara avui no hi hagi ningú que sàpiga en quina data va néixer realment crist. Què ens ha situat en aquesta realitat que simula tota una nit?
Amagar el passat profà
Si bé no és clar quan i per què alguns seguidors d’aquesta religió van començar a commemorar el dia del 25 de desembre, els documents antics apunten que l’església a Roma va començar a celebrar formalment Nadal el 25 de desembre de l’any 336, durant el regnat de l’emperador Constantí.
Com que Constantí havia fet del cristianisme la religió efectiva de l’imperi, alguns historiadors creuen precisament que l’elecció d’aquesta data va tenir l’objectiu polític de debilitar les celebracions paganes establertes per a aquesta jornada. Es tractaven de celebracions dedicades a Sol Invictus, déu del sol, encara que també podria coincidir amb una altra que transcorria a mitjans de desembre durant diversos dies, coneguda com a Saturnàlia.
Al calendari julià, assenyala l’antropòleg James George Frazer a la seva obra La branca daurada, un estudi comparatiu de religió i mitologia del segle XIX, el 25 de desembre “es comptava com el solstici d’hivern i es considerava com la Nativitat del Sol, perquè el dia comença a allargar-se i el poder del sol augmenta a partir d’aquest punt d’inflexió de l’any.
El ritual de la nativitat, tal com sembla haver estat celebrat a Síria i Egipte, va ser notable. Els celebrants es retiraven a certs santuaris interiors, dels quals a mitjanit sortien al crit de ‘La Verge ha donat a llum! La llum està creixent!’”. Els semites l’anomenaven la Verge Celestial.
La llum del Sol i el foc
“Sabem molt poc sobre aquestes festes per fer declaracions segures”, apunta Paul Bradshaw, professor emèrit de teologia de la Universitat de Notre Dame, en un article publicat al llibre The Oxford Handbook of Christmas. Sí que se sap, per exemple, que s’elaboraven grans banquets i s’utilitzava el foc com a element principal, cosa que ha prevalgut per sobre de qualsevol canvi fins als nostres dies.
El mateix pare de l’església, Ambròs, descriuria després Crist com “el veritable sol, que va eclipsar els déus caiguts de l’antic ordre”. Tot i això, aquesta decisió no s’instauraria immediatament. Durant, almenys, un altre mig segle, a l’Imperi d’Orient se seguia preferint el 6 de gener com el dia del “veritable naixement”. A més, el Nadal no es va convertir en una festa cristiana important fins al segle IX. Moltes veus van establir en aquells segles les seves pròpies teories, per la qual cosa ens arriba avui és un batibull de nocions més o menys clares i més o menys certes. Així per exemple, l’historiador romà Sisè Juliol Africà, considerat pare de la cronologia cristiana, va decidir al segle III datar la concepció de Jesús el 25 de març (la mateixa data en què va sostenir que es va crear el món). Per tant, sumant-li nou mesos al ventre de la seva mare, donaria com a resultat el seu naixement el 25 de desembre.
Diverses teories
Tot i això, el 25 de desembre també és “la data en què els observadors de l’hemisferi nord poden detectar per primera vegada el moviment del sol cap al nord” després del solstici d’hivern, com assegurava el 1992 David Allen, astrònom de l’Observatori Anglo -Australià, en un article publicat a la revista Archaeoastronomy. “La detecció d’aquest moviment pot explicar perquè és un dia singular en molts aspectes”, subratlla. —
