Recentment, durant un dinar amb amigues infermeres, va sorgir una discussió sobre l’actitud antifeminista i la falta de consciència feminista entre companyes més joves. Actualment, sembla que predomina el discurs que la societat ja és igualitària i que les demandes feministes són un signe de victimisme.
Fa 30 anys jo tampoc m’hauria definit com a feminista, també pensava que era sinònim de victimista, d’amargada i jo em considerava lliure i igual i així actuava. He tingut sort, mai vaig patir violència física, sexual o altres formes extremes de violència, sí que he estat jutjada per exercir la meva llibertat sexual i puc explicar algunes situacions vexatòries a l’entorn laboral. Hi ha una situació que sempre recordo, en una ocasió quan era directiva en una reunió/dinar amb un company de direcció propiciada per la nostra cap per millorar la nostra relació, aquest company va aconseguir violentar-me amb comentaris de caire sexual que no tocaven i que per descomptat mai hagués fet a un home en el meu mateix càrrec.
Comentaris que pretenien posar-me al meu lloc, que evidentment no era al mateix nivell que ell. Vaig aguantar estoicament, inclús vaig fer broma i riure però en marxar, i sense saber massa per què, vaig plorar; encara ara em costa explicar com em vaig sentir. De fet, normalitzem aquestes situacions i assumim que són els costos a pagar per arribar a llocs de poder essent una dona i, si no vols pols doncs no vagis a l’era. Amb el temps, vaig prendre consciència dels costos emocionals i professionals d’aquesta realitat, i el feminisme em va ajudar a entendre millor aquestes experiències. Per això, ara dic obertament que soc feminista!
Que no t’hagi passat a tu no significa que no passi o que no t’hagués pogut passar, les dades mostren que la desigualtat i la violència contra les dones són problemes estructurals i generalitzats. En el que portem de 2024, a Espanya han estat assassinades 77 dones i 11 infants i en concret a Catalunya han sigut 16 dones i 4 menors. A més, es calcula que unes 45.000 dones són explotades sexualment a l’Estat.
Les agressions sexuals augmenten i a l’Hospital Clínic de Barcelona s’han atès 624 casos fins a l’octubre, un 6,3% més que l’any anterior. A Catalunya, 6 dones i nenes han estat víctimes de matrimoni forçat i 9 nenes de mutilació genital femenina.
La base de la violència i les desigualtats rau en la deshumanització i la mercantilització del cos de les dones, tractades com a objectes, la qual cosa justifica la violència contra elles. Especialment preocupant és l’accés dels menors a pornografia deshumanitzant i violenta que distorsiona la seva percepció del sexe i el respecte cap a les dones. També és incoherent parlar de violència contra les dones i permetre la prostitució, o és que la violència sexual en aquest cas no aplica? Les polítiques feministes han d’incloure a totes les dones.
Individualment cal que totes i tots actuem davant de comportaments masclistes i l’exercici de qualsevol grau de violència, el silenci ens fa còmplices. Des de les institucions cal actuar en la prevenció de conductes masclistes amb coeducació real i plantejar un marc legal que prohibeixi l’accés de menors a continguts pornogràfics. L’abolició de la prostitució ha de ser una prioritat. Com a societat hem de garantir els drets a la vida, a la seguretat i a la llibertat de totes les dones, construint una societat lliure de violència vers les dones.
Igualada Som-hi (PSC – Igualada Oberta) creiem que la lluita per la igualtat entre dones i homes i l’erradicació de la violència no ha de ser una qüestió partidista, per això treballem amb la regidoria d’Igualtat i fem les nostres propostes. Hem aconseguit que Igualada s’adhereixi a la Xarxa de Ciutats Lliures de Tracta, que els jurats dels Premis Ciutat d’Igualada siguin paritaris i hem promogut plans contra l’assetjament sexual en entitats culturals per sensibilitzar i crear entorns segurs per a dones, nens i nenes. El nostre compromís amb la lluita feminista és ferm, i el mantenim tant el 25-N com cada dia de l’any.
