Un historiador em va dir que el patrimoni arquitectònic d’una ciutat com Igualada és tot allò que la gent considera que ho és. Afegia que tot i que pugui semblar molt ambigu, és una definició que permet que no només els monuments creats per una elit siguin apreciats com a patrimoni, sinó que també un element senzill i no necessàriament antic pugui ser-ho si genera una identificació popular. I és per aquest motiu que, en el cas d’Igualada, el Passeig Verdaguer és considerat patrimoni arquitectònic de la ciutat.
A part de ser una de les vies més importants de la ciutat i ostentar el títol del passeig recte més llarg de la península, el passeig té un interès històric i urbanístic en el context, primer, d’una burgesia que fa créixer la ciutat i vol construir uns bulevards a l’europea on poder aixecar els seus xalets, i segon, en el context d’una classe obrera que li atorga el valor de ser un espai de verd urbà viscut per moltes de les seves generacions.
A part de formar part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que ve regulat per la llei del Patrimoni Cultural Català, el Passeig Verdaguer també forma part del Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Arquitectònic que l’Ajuntament d’Igualada va aprovar en un ple l’any 2004. El Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Arquitectònic és una normativa municipal que protegeix i conserva edificis, monuments i conjunts històrics d’interès cultural. Així, cada municipi pot tenir el seu propi pla especial per a la conservació del patrimoni, tot i que ha de complir amb la legislació nacional i autonòmica sobre protecció del patrimoni cultural.
Dins del pla, existeix un catàleg del patrimoni arquitectònic que és un inventari que recull els elements arquitectònics, històrics i culturals d’interès, com edificis, monuments o conjunts urbanístics que es troben dins del municipi. Aquest catàleg serveix per identificar quins elements necessiten protecció i per establir les mesures de conservació i rehabilitació. Tant el pla com el catàleg tenen l’objectiu de preservar el patrimoni arquitectònic dins de l’urbanisme i gestionar-lo de manera ordenada. El Passeig Verdaguer forma part d’aquest catàleg, que es pot consultar en línia de forma pública, en concret a la fitxa 117. El catàleg li dona el grau de protecció de nivell 3, que implica conservació, i en concret estableix que les tasques que s’hi puguin fer han de mantenir la secció del vial, l’arbrat i l’enjardinament actual. Per tant, qualsevol possible acció que es vulgui fer al Passeig Verdaguer ha de preservar aquests elements.
L’estudi de la reforma i reurbanització del Passeig Verdaguer que el govern Castells va encomanar per 18.000€ a Binari Arquitectes just abans de les eleccions, per a fer-lo lluir en campanya electoral, contempla que el carril bici passi entre les dues fileres de plataners del cantó nord del vial central, de manera que destrossa la zona verda actual. Una amenaça per al patrimoni ja que es tracta d’una zona enjardinada que està protegida pel pla de protecció del propi ajuntament. A més a més, l’estudi elimina els actuals fanals del 1931, model “Igualada”, similars als models Toledo que es van presentar a l’Exposició Universal de Boston del 1883. Uns fanals amb un disseny fet expressament per a l’ocasió que ja formen part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat i que també s’haurien de preservar.
Per tant, aquesta proposta de renovació del Passeig Verdaguer és una amenaça per al nostre patrimoni arquitectònic. Crec que és de sentit comú que els igualadins exigim al govern Castells que descarti el projecte de remodelació que té sobre la taula, tant per preservar el patrimoni de la ciutat com la memòria col·lectiva dels igualadins. I que aquesta història finalment quedi només en una broma de mal gust d’un govern inconscient que ha malgastat 18.000 euros per poder lluir renders pagats amb diners públics durant la campanya electoral per afavorir el seu candidat.
