Obres i transport públic

El carril bus des de Sant Feliu de Llobregat fins a la Diagonal a la B-23, és una demanda que es remunta al 2001, i també hi sortirà guanyant l'Anoia.

6 d'abril de 2024

Just pocs dies abans de Setmana Santa, començaven les obres del futur carril bus a la B-23 a l’entrada de Barcelona. Certament, no estem parlant de cap obra a l’Anoia, però és una evidència que tindrà una repercussió molt important per als centenars de persones d’aquesta comarca, sobretot de la Conca d’Òdena, que cada dia viatgen a la capital en transport públic… o en vehicle particular. Quan estigui l’obra acabada, és molt possible que, a determinades hores, surti molt més a compte agafar el bus que el cotxe, oi més encara si hi afegim l’elevat cost de l’aparcament.

El carril exclusiu per a autobusos des de Sant Feliu de Llobregat fins a la Diagonal, que semblaria una obra sense massa pretensions, és una demanda que es remunta al 2001, quan molts ja estaven farts de la congestió diària d’entrada a Barcelona. Han calgut 23 anys perquè les màquines comencin a treballar. Gairebé tants com perquè s’acabessin les obres de l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-7 a Castellbisbal, o, més recentment, la B-40 des d’Abrera Terrassa. En totes elles també hi surt guanyant, de retruc, l’Anoia. Massa temps.

Les obres duraran uns dos anys i mig per construir un carril de set quilòmetres i mig de longitud, potser molts mesos per tan poca cosa, però en això ja hi estem acostumats amb el nou enllaç de la Ronda Sud amb Igualada, que, pont inclòs, semblen durar més que les obres de la Seu. Almenys, després el carril servirà perquè els més de 600 autobusos que passen cada dia per aquest punt, vegin retallat el temps de trajecte fins a 15 minuts en hora punta, uns quatre milions de passatgers es poden arribar a veure beneficiats anualment.

Hem de començar a acostumar-nos a utilitzar el transport públic per entrar a Barcelona, talment com ja és quasi obligatori en les grans ciutats europees. Però per això també calen alternatives per deixar el vehicle particular estacionat en un lloc vigilat, i ben a prop del bus o del tren, quelcom habitual a París, Londres, Amsterdam, Viena o Berlín. Però en això encara estem molt lluny.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari