9.6 C
Igualada
Diumenge, gener 24, 2021

Ni un pas enrere

jaume singlaL’any 1980, en el transcurs d’un conflicte laboral a Abrera, un agent de la Guàrdia Civil va disparar la seva arma “reglamentària” ferint de gravetat -el va deixar paralític al primer alcalde democràtic d’Abrera -militant del PSUC- que intermediava en el conflicte. A resultes del fet una colla d’ajuntaments es varen mobilitzar en protesta per l’actuació policial fent una tallada de la N-II al seu pas per Abrera.

Molts igualadins vàrem participar de la manifestació, especialment els que en aquell moment militàvem al PSUC. Al meu costat hi tenia el company Ramon Tomàs Borrassa que tenia un problema de visió i com que en aquell moment els “grisos” es mostraven força nerviosos i l’ambient era tens, li vaig dir: “Ramon, si hi ha una càrrega policial, a la dreta hi tenim un carrer que ens permetrà sortir ràpidament d’aquí al mig”.

“No em penso pas moure. No renunciaré al meu dret de manifestar-me pacíficament, encara que hi hagi garrotades” em va respondre convençut. I, efectivament quan varen aparèixer els grisos, ni en Ramon ni jo, ni naturalment cap dels manifestants vàrem deposar la nostra protesta, malgrat les ordres comminadores de qui comandava l’escamot policial.

Ho explico perquè trenta-set anys després som on érem. Les forces d’ocupació ens amenacen de repartir-nos garrotades si “no deponen su actitud y vuelven a la senda constitucional”.

Foto: Julio Carbó

No donarem ni un pas enrere. Per vàries raons.

Una perquè tenim tot el dret de decidir. Una altra és perquè al Parlament de Catalunya hi ha una majoria de diputats que tenen el compromís de proclamar la Independència de Catalunya. I sobretot perquè amb els esforços que hi vàrem posar i les garrotades que vàrem rebre durant el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, tenim ben guanyat el dret a caminar lliures pels nostres carrers. I aquest és un dret col·lectiu al qual no podem renunciar de cap manera.

L’Estat Espanyol, ho he dit moltes vegades, viu ancorat al segle XIX. Té una concepció del poder basat en el ordeno, mando y quiero, on les forces armades tenen una autoritat superior i els ciutadans han d’obeir sense dir ni piu.

No s’han adonat que a l’Europa del segle XXI els governs han de tenir el consens dels ciutadans per a poder governar.

No sé què passarà aquests propers dies -escric la columna el matí del dijous- però tinc clar que no faré ni un pas enrere, ni renunciaré a cap dels meus drets ciutadans, m’ho demani un policia, el presidente de gobierno o el cap d’estat imposat per Franco.

Jaume Singla

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

L’ACA acaba la neteja de la llera del Torrent Cal Valls Sant Miquel d’Òdena

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha acabat aquest mes de desembre de 2020 el Programa de manteniment i conservació de lleres a Òdena corresponents...

Un estudi diagnostica la prostitució a l’Anoia i la Catalunya Central

L’exercici de la prostitució i el seu abordatge ha estat una qüestió de constants debats polítics, socials i acadèmics en els últims anys. Amb...

Igualada Mentoring posa en contacte a 40 mentors i autònoms

El programa de suport per a micropimes i autònoms, impulsat conjuntament per l’Ajuntament i la Unió Empresarial de l’Anoia, l’Igualada Mentoring, ja està en...

Superar obstacles

Quina primeria d’any! En el camp d’allò més concret i local l’aferrament de la pandèmia continua condicionant del tot la nostra vida, amb les...

L’Orquestra Terres de Marca: tot una incansable i exitosa trajectòria des del 2010

La meva personal i especial vinculació amb el municipi de Castelldefels m’ha permès, recentment, de poder participar d’una forma directa i -com no- entusiasta...
Compartir