L’empresa Saifor SLU, dedicada a la fabricació de components per a centres de processament de dades i sales de control d’alta tecnologia, ha presentat concurs de creditors i pretén acomiadar la totalitat de la plantilla ocupada a la seva seu i centre productiu de Vallbona d’Anoia, segons que han apuntat fonts dels representants dels treballadors.
La companyia, tot un referent en el camp del R+D+I a l’Anoia i guanyadora de diversos premis, entre ells alguns de la UEA, hauria deixat d’abonar als seus treballadors l’import d’una paga extra i una part de la nòmina corresponent al mes de juny.
Des de la direcció de la multinacional s’ha traslladat als representants dels treballadors que l’empresa no afrontarà el pagament de les indemnitzacions que correspondrien en cas d’extinció dels seus contractes, argument exposat des del Col.lectiu Ronda, que defensa una part dels 46 treballadors de la plantilla. Malgrat intentar-ho, La Veu no ha pogut comptar amb el raonament de la direcció sobre aquesta situació.
La plantilla fa responsable “l’erràtica direcció de l’empresa” de l’actual situació d’una de les companyies de referència del sector tecnològic a Catalunya i preparen una intensa campanya de mobilitzacions contra el tancament. D’acabar tancant portes, suposaria un enorme daltabaix a Vallbona d’Anoia, on moltes famílies tenen algú treballant a l’empresa.
El novembre de 2017, la demarcació de la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya decidia guardonar l’anoienca SAIFOR amb el premi Guillem Catà que anualment reconeix les empreses del territori per “la seva excel·lència professional i trajectòria”. En aquella ocasió, el jurat del premi destacava la “modularitat, funcionalitat i eficiència” que Saifor aportava als projectes tecnològics i industrials en què participava, incloent-hi algun s de tan destacats com la fabricació i subministrament de la totalitat de sistemes de visualització de vols amb què s’ha dotat el nou i flamant aeroport de Jeddah, a l’Aràbia Saudita, inaugurat al maig d’aquest mateix any.
Tot i aquesta aparença de solidesa per part d’una companyia que ha estat també referent i exemple de projecció internacional -va arribar a disposar de centres de distribució i representació a Bèlgica, França, Dubai i Madrid i els seus productes es distribueixen a més de 40 països de tot el món- ara ens trobem amb la mala notícia d’un concurs de creditors. Actualment a l’empresa hi ha un clima d’incertesa entre els treballadors, atès que l’empresa ja els hauria deixat d’abonar la paga extra que hauria d’haver pagat al mes de juny i una part de la nòmina d’aquest mateix mes “generant tot tipus de dubtes sobre la possibilitat que els treballadors acomiadats acabin percebent les indemnitzacions que els correspondrien”.
Representants de la plantilla lamenten “l’aparent decadència financera” d’un projecte empresarial que va adquirir la seva forma actual l’any 1991 i va aconseguir situar el nom de Saifor entre els representants ineludibles a l’hora de parlar del sector de la tecnologia d’avantguarda a l’Estat espanyol.
Segons les mateixes fonts, les dificultats de Saifor són atribuïdes “a deficiències en la presa de decisions per part de la direcció de l’empresa fundada per Josep Isart, especialment a l’hora d’impulsar l’ambiciós procés d’expansió internacional que ha portat Saifor a comptar amb les filials abans esmentades -de les quals cap existeix a dia d’avui- i destinar bona part de la seva producció al mercat internacional”.
Aquesta orientació s’hauria accentuat fa vuit anys, arran de la creació d’Isart Group Enterprises, un holding sota control de la família Isart a través del qual es van incorporar els fills del fundador a la gestió de l’empresa. La pròpia pàgina web de Saifor parla de la internacionalització del grup i la defineix com a “perfectament programa i realitzada” tot i reconèixer que va ser “molt costosa en qüestió de mentalitat, inversió econòmica i temps”. Unes paraules que a alguns dels treballadors que “ara s’enfronten a la perspectiva de perdre la feina sense percebre la indemnització que els correspondria els resulten d’una trista ironia i un cert cinisme”, segons expliquen des de Col.lectiu Ronda. “L’empresa ha fet esforços enormes per finançar una expansió desmesurada que ha acabat transformant-nos en un gegant amb peus de fang -explica un dels treballadors afectats- i posant en perill la viabilitat de tot el projecte empresarial, emportant-se per endavant dècades de solvència tècnica, investigadora i productiva”.
“Els treballadors no han generat cap problema”
Josep Pérez, un dels advocats que integren l’equip de Col·lectiu Ronda, considera que cal vetllar per tal que el procés es desenvolupi amb el màxim respecte pels drets i les legítimes expectatives de la plantilla. “No permetrem -afirma Pérez- que es faci servir el tràmit del concurs de creditors per tal de desprendre’s amb el menor cost possible de la plantilla, defraudant els seus interessos, i poder vendre així lliure de càrregues l’equipament, el coneixement i unes instal·lacions immensament valuoses. Ens hi oposarem fermament i defensarem el futur d’una empresa que ha assolit grans quotes d’excel·lència i no mereix tancar portes per un problemes que en cap cas han generat els treballadors i treballadores”.
