La Festa Major d’Igualada ens ha deixat dies de gresca però també actes d’una gran qualitat cultural, cívica i social. El teatre de Xiques a l’Aurora, que ha tingut un important ressó nacional, les visites a l’edifici del que serà el nou Arxiu Comarcal i Escola Oficial d’Idiomes, el participadíssim concert d’Obeses i Dr. Prats al Parc Central, l’excel.lent exhibició castellera i algunes actuacions musicals com la del presentador Manel Fuentes amb un tribut a Bruce Springsteen, han deixat petjada en la Festa Major que dilluns va viure el seu final amb un acolorit castell de focs.
Malauradament, però, hi ha aspectes que han contribuït -també- que la festa d’estiu més gran de l’Anoia no sigui d’especial bon record. Les queixes veïnals pel soroll en un determinat punt de la ciutat, el conflicte etern entre colles i d’aquestes amb el govern municipal sobre el model de la festa i la seva organització, i, finalment, un augment evident del consum d’alcohol entre joves i adolescents -un detall que té un rerefons que ultrapassa la ciutat i esdevé un problema social de gran envergadura- han enterbolit, podríem dir, la crònica de la Festa Major 2019.
Està clar que caldria polir coses, i no totes elles tenen com a primer actor a l’Ajuntament. És evident que ubicar un espai molt cèntric com a nucli neuràlgic d’un grup tan actiu com la Coll@nada esdevé problemàtic si hi ha veïnat molt a prop. Malgrat que siguin dies de festes i ja se sap que viure al centre té aquest hàndicap, no té sentit que les activitats estiguin radicades sempre en el mateix lloc. Si logísticament és difícil distribuir l’emplaçament, el millor seria cercar un espai alternatiu que afecti al mínim de persones possible.
Respecte les colles, el tema ja comença a fer una olor desagradable. Potser caldria repensar el model organitzatiu de Festa Major i, d’una vegada, establir una comissió decisòria que representi de debó a la societat civil, de forma que tothom hi tingui garantit el dret de veu i, si cal, de vot. No té sentit donar lliçons de democràcia participativa i defensar referèndums a tort i a dret, i ser incapaços d’establir mecanismes per posar-se d’acord en fer una Festa Major on tothom pugui somriure.
