La producció de mel és un dels processos més desconeguts pel que fa al sector primari. La comarca de l’Anoia és un espai on les condicions climàtiques i la vegetació en permeten la seva producció.
L’abella de la mel, Apis Mellifera, és l’espècie utilitzada per a produir aquest aliment tant saludable i consumit per molts de nosaltres. Podríem dir que l’apicultor és el ramader de les abelles, la persona que a part d’extreure la mel, durant l’any realitza totes les tasques d’atenció d’aquests insectes.
L’Arna és l’espai on hi viu cada una de les colònies que cuida l’apicultor i en cada una d’elles hi viuen unes 50.000 abelles. Una reina, l’única de la colònia que té capacitat reproductiva, els mascles o abellots, els quals la seva única funció es fecundar la reina i per últim les obreres, les grans encarregades de fer totes les tasques de la colònia.
A l’Anoia no és estrany trobar-se apiaris quan sortim a caminar o en bicicleta. I és que estem en una zona on molts apicultors porten les arnes a finals de tardor fins a finals de primavera. Aquí, a la nostra comarca, es fan dos tipus de mel principalment; la de romaní i la de mil flors. Zones com la Serra de Rubió, on hi predominen els arbusts, són un lloc predilecta per abelles de tot Catalunya que passen aquí la primavera.
Parlem de productors. Al Saió, trobem Mas Buret, de la mà d’en Josep. A l’Anoia, el Penedès i al Bages, els Buret produeix mel de romaní i de mil flors. A les èpoques estivals realitzen la transhumància i desplacen les colònies cap a zones del Pirineu on passaran l’estiu més fresques i produiran la mel de muntanya. Com podem veure, les abelles són un braç més de la ramaderia. Tot i el desconeixement general de la població sobre l’activitat, són un sector essencial pels nostres ecosistemes.
Si ens desplacem cap a l’Alta Anoia, trobem una altra explotació apícola. Cal Graells, és una petita empresa apícola dedicada a la producció de mel. La seva petita producció només és distribuïda de manera directa per la seva pròpia marca. Amb els anys s’han especialitzat amb la pol·linització de cultius ecològics de fruita a la zona de Lleida. Així doncs, a finals de febrer, totes les arnes que aquesta petita explotació disposa a Calaf i a la Serra de Rubió, són transportades fins a la província de Lleida, on pol·linitzaran camps de perers, pomers i albercoquers per a incrementar el rendiment d’aquests cultius ecològics.
L’aposta per moltes finques on es diversifiquen les activitats per a localitzar arnes, com ara Can Sagristà, ens demostra com les abelles són imprescindible no només per a la producció de mel sinó també per la continuïtat dels nostres ecosistemes i de molts altres cultius i activitats agrícoles. A aquesta finca de Piera produeixen oli i fruita seca i, recentment, han introduït l’apicultura dins del seu cicle de treball.
Moltes vegades hem sentit com, sense abelles, les estanteries dels supermercats estarien mig buides. No cal anar tant lluny; la relació entre agricultors i apicultors i aquestes sinèrgies de treball ens demostren com, en el sector primari, està tot connectat. Fet a tenir en compte a l’hora de consumir mel, fem-ho de petits productors de proximitat, que de ben segur, les seves abelles ens pol·linitzen els nostres balcons i jardins.
