De sempre hem escoltat les queixes dins les empreses, és igual la categoria. Fem servir la queixa indistintament i indiscriminadament. Jo em pregunto si en fer servir aquesta queixa o judici estem entregant el poder als altres, aquells a qui critiquem o enviem la nostra queixa. En tot cas, hi pot haver una manca de responsabilitat pel que ho efectua. M’explico. Deixar en mans dels altres allò que a mi em molesta de facto m’incapacita. És a dir, sembla que des del nostre metre quadrat no podem fer res. Això falta a la veritat. Sí que podem fer, sempre tenim el poder d’elecció. Quan escolto a algú formular les queixes/judicis cap a un altre li pregunto: Què és el que sí que podries fer per millorar la situació? Aquesta pregunta et posa en acció cap a la millora o simplement cap al canvi. Si això ho portem a la cultura empresarial, aquella que no ens agrada i no parem de nodrir amb l’inconformisme i, a la vegada, la inacció, podem preguntar-nos el mateix. Posar el dit a l’ull als de dalt no sempre funciona. L’altre dia ho escoltava a la meva classe de lideratge. És aquella frase que comença per: “és que, és que, és que”. I, vaig tornar a formular la pregunta…
L’objectiu d’aquest article és posar en relleu que depèn de tots aquest canvi de cultura que sempre hem volgut: “fes allò que t’agrada que et facin a tu”. El lideratge conscient engloba tots els tipus de lideratge, ja sigui l’autoritari fins a l’empàtic. Simplement fem servir aquell que cada situació esdevingui. Això sí, sempre posant el focus a la persona per potenciar-la i no per minvar la seva autoestima, ja que seria contraproduent.
La queixa no serveix per res, et limita i t’aïlla. Per què, qui vol estar al costat d’algú que es comporta de forma negativa constantment?. Si volem el canvi, comencem per nosaltres mateixos. Si tenim un cap, CEO o com vulguis dir-li que no tracta bé, fem el contrari. Comença a fer servir les eines pertinents per potenciar l’humanisme dins l’entorn professional i així, de forma subtil, accelerar el canvi. D’eines n’hi ha mil, però cal sortir de l’espai de confort.
L’altre dia en una conferència escoltava la següent frase: “l’amor aporta eines i la por, armes”. Tu decideixes des d’on treballes. Quant a l’amor es refereix a l’empatia, l’escolta, l’assertivitat, el sentit de l’humor, l’optimisme entre altres, que són, en part, les famoses soft skills. La por ho fa des del “ordena i mando”. Aquesta frase em va agradar moltíssim i, amb permís, l’he integrada a la meva narrativa.
Vols que la cultura empresarial posi el focus a les persones? Doncs no esperem que ningú ens ho digui i comencem ja. És el moment per posar en marxa el benestar laboral i tot el que comporta: sous emocionals, flexibilitat, conciliació, reconeixement, projecció, formació, etc. D’aquesta manera també evitarem les rotacions i mantindrem el talent.
No podem obviar que alguna cosa es mou i que si no posem fil a l’agulla ens enxamparà el canvi amb les rodetes petites. Un lideratge conscient i el benestar potencien el rendiment i, sobre això, ja hi ha literatura suficient com perquè, com a mínim, reflexionem. Així doncs, els projectes implicarien tot l’equip i seria veritablement participatiu, per tant, tal com diu la frase: “Sols podem arribar lluny. Acompanyats, a la fi del món”.
Gandhi tenia raó: Sigues el canvi que vols veure al món.
