Oriol Junqueras
President ERC i exvicepresident de la Generalitat
Estimats igualadins i igualadines, anoiencs i anoienques,
Recordo perfectament el dia 12 de març. Tinc gravat el moment en què es va anunciar el confinament perimetral de la Conca d’Òdena. El recordo perquè nosaltres a Lledoners, com vosaltres a la Conca, vau patir un doble confinament. Tot el país érem a les portes d’una pandèmia que ens va colpejar amb una virulència inescrutable i que ha causat un dolor immens en el si de la nostra societat. I vosaltres, els veïns i veïnes d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena, veu ser l’avantsala de la cruesa amb què la COVID-19 va impactar al país. Primer de tot, doncs, deixeu-me mostrar el meu més sincer condol a totes les famílies de les víctimes que, malauradament, ens han deixat, i el meu agraïment a tots els professionals que vàreu ser al peu del canó durant setmanes intensament tan difícils.
Molts sabeu que la meva relació amb la ciutat d’Igualada i la comarca és especial. El meu pare va ser professor de l’Institut Pere Vives Vich durant molts anys i jo, mentre he sigut professor, he tingut molts alumnes de l’Anoia. Alhora, des que exerceixo l’activitat política he fet una vastitud de visites al territori, actes i conferències particularment emotius i on sempre m’heu fet arribar un escalf i estima que us agrairé eternament. M’estimo molt Igualada i l’Anoia, hi tinc molt bons amics i sempre he procurat tenir contacte directe amb el teixit productiu. I ara més que mai segueixo estant al vostre servei, al vostre costat. Soc conscient de les enormes dificultats per les que heu passat, vosaltres especialment, i dels reptes que se’ns plantegen a partir d’ara. Per això us vull tornar a repetir la meva absoluta predisposició per ajudar en tot allò que pugui i per el que considereu que puc ser útil. De fet, el mateix dia que vaig sortir amb el tercer grau de la presó de Lledoners vaig venir a la comarca, a Òdena, per trobar-me amb diversos alcaldes i alcaldesses i electes del territori. Em vaig posar a la seva disposició i vaig mostrar el meu compromís per ajudar i col·laborar amb la comarca, amb tots i totes vosaltres.
Com sabeu els presos i preses polítics hem obtingut el tercer grau, un permís que ni molt menys és la llibertat però que ens permet sortir durant alguns dies del presidi injust i ominós al que ens van condemnar. No sabem quant temps durarà aquest tercer grau* però el que sí que sé és que treballarem incansablement per servir i ser útils a la ciutadania. Ho intentaré fer tan bé com ho he fet mentre els ciutadans i ciutadanes m’han atorgat la seva confiança i representació, com a eurodiputat, com a alcalde, com a diputat i com a vicepresident del Govern, i ara en una situació certament diferent continuaré treballant, treballant i treballant. I allà on nosaltres no arribem, arribaran les igualadines Alba Vergés, al capdavant del Departament de Salut del Govern, o Carolina Telechea, diputada al Congrés.
Tenim les conviccions intactes i la fermesa i el convenciment que la República Catalana és l’eina que necessitem per millorar la vida de la gent. Ara més que mai cal ser al costat de la gent, al carrer, escoltant i resolent els problemes i les conseqüències d’una pandèmia terrible que requerirà dosis ingents d’esforç, treball i servei públic. Per això hi som, per això hi sóc.
Companys i companyes, amics i amigues de l’Anoia, gràcies per la vostra força i resistència i per ser un exemple de responsabilitat per a tot el país. Gràcies per totes les mostres d’estima i suport que em feu arribar. De ben segur que, entre tots, ens en sortirem. Fem-ho!
Una abraçada molt forta.
*Aquest article ha estat escrit abans que es suspengués el tercer grau a Oriol Junqueras i la resta de presos polítics
