Dimecres es varen complir dos anys de la fugida de Juan Carlos I, el Rey Emérito, a Abu-Dabi, país que no té tractat d’extradició amb cap estat europeu. La fugida del Borbó és l’acceptació implícita que durant els gairebé 40 anys de regnat (les plagues a Espanya sempre duren 40 anys) el monarca s’havia dedicat a robar.
Malgrat aquesta declaració de culpa, el sistema judicial espanyol manté a la presó a Pablo Hasel i a l’exili a Josep Valtònyc pel “delicte” (que només ho és a Espanya) d’injúries a la Corona, per haver cantat que el Borbó és un lladre.
La mateixa justícia espanyola es va negar a jutjar per terrorisme als membres supervivents de l’escamot islàmic que varen cometre els crims del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Malgrat que al xalet de les Cases d’Alcanar que va explotar la vigília dels atemptats, el grup islamista hi tingués més de dues-centes bombones de butà, explosius variats i que fins i tot s’haguessin filmat fabricant bombes, l’Audiència Nacional no els va voler jutjar per terrorisme.
En canvi, a la catalana Tamara Carrasco la mateixa “justícia” li va imposar dos anys de confinament a Viladecans acusada de terrorisme amb l’excusa que la policia (patriòtica?) li va trobar un encenedor Zippo, una carota de Puigdemont i un xiulet groc. Per recuperar la llibertat, Tamara Carrasco va haver de passar per dos judicis on va ser absolta. La fiscalia ho va portar al Tribunal Supremo on els 18 jutges de la Sala varen confirmar l’absolució. Això sí, amb cinc vots en contra de Manuel Marchena, Antonio del Moral, Julian Sanchez Melgar, Vicente Magro i Pablo Llarena. Divuit jutges del Supremo per desestimar que un encenedor, un xiulet i una carota de cartolina no és material terrorista.
Per compensar del disgust a l’extrema dreta espanyola, sempre àvida d’aplicar la seva justícia, els mateixos dies es va reduir deu anys la condemna de cadascun dels islamistes.
Haver de patir una justícia tan parcial, totpoderosa i impune només pot generar depressió entre els ciutadans que cada dia estem més desmobilitzats. Això és fatal, car com va dir Rosa Parks: “Com més obeíem, més durament ens tractaven”.
Tot i que darrerament s’ha confirmat la participació de les clavegueres de l’Estat Espanyol en els crims de les Rambles i Cambrils del 17 d’agost del 2017, el sistema judicial, lluny de perseguir la veritat i fer assumir les seves responsabilitats als culpables, continua presumint d’haver frenat l’independentisme català que, segons ells, és el gran problema d’Espanya.
Què podem esperar d’una justícia que “se imparte en nombre del Rey” quan s’hauria d’impartir en nom del poble?
