La Maria Queralt Martí és la directora de l’Escola Conservatori Municipal de Música d’Igualada i amb ella i amb el Joan Vila, el secretari acadèmic, hem parlat sobre aquesta escola de la ciutat on una munió de nens i joves cursen els seus estudis musicals i per la qual han passat músics de renom. Aquests dies, en què se celebra Santa Cecília, patrona de la música, és un bon moment per conèixer una mica millor què es fa en aquest espai educatiu.
Què és l’ECMMI?
Maria Queralt: És un espai que aglutina l’Escola de Música i el Conservatori de Grau. L’Escola és més oberta i el Conservatori ofereix els estudis reglats. En conjunt som un centre d’ensenyament i un espai cultural que intentem que arribi al màxim de gent possible.
Quina és la història de la institució?
Joan: L’Escola va començar el 1921 a l’Ateneu -aquest any celebrem els 100 anys- tot i que abans a l’Ateneu ja hi havia hagut classes de música. La Junta de l’Ateneu, l’any 1921, vol implementar estudis musicals de qualitat i contracten Manuel Borgunyó, un pedagog amb una certa anomenada, que va aportar una pedagogia molt innovadora dels estudis musicals. Va estar a Igualada fins el 1931 i durant aquesta etapa va ser tot un revulsiu, aplicant nous mètodes que posteriorment van ser seguits per molts altres mestres i pedagogs tant catalans com estrangers. A part, com a activista cultural, va crear el Cor de les Escoles de l’Ateneu, el Cor d’adults, va dirigir els cors de clavé d’Igualada, va organitzar cicles de concerts…
Després del Manel Borgunyó ja va venir l’etapa del Joan Just, de qui ara porta el nom el conservatori. El mestre Just, tot i l’època de la Guerra Civil, a més de dirigir l’escola va ser un activista cultural, fundant la Schola Cantorum que posteriorment es va ampliar amb la Coral Mixta. Al mestre Just se’l recorda per la seva bonhomia i casa seva sempre era oberta a alumnes que fora de les classes hi anaven a tocar o a escoltar música. El mestre Just va morir al conservatori, fent classe.
Després d’ell hi ha un període incert en el conservatori. Sempre hi havia hagut intervenció de l’Ajuntament, en forma de subvencions però fins fa ben poc que el conservatori no és municipal. Durant aquesta època es va crear un patronat que va haver de buscar director i va ser nomenat Josep Maria Oriol, que havia estat deixeble de Borgunyó i del mestre Just. El senyor Oriol va ser director fins a la seva jubilació. En aquella època el conservatori d’Igualada era una filial del Liceu de Barcelona on es podien presentar els alumnes als exàmens lliures i alguns dels professors del Liceu venien a fer classes a Igualada. L’Ajuntament d’Igualada cada vegada s’hi va anar implicant més i es va convertir en Conservatori de Grau elemental. Després d’ell el va substituir el seu fill, Josep Maria Oriol, que al cap dels anys va cedir el pas a Teresa Roig.
Paral·lelament, durant aquests anys la Coral els Verdums, presidida aleshores per Antoni Castells, va apostar per un ensenyament musical diferent al que es feia al Conservatori, seguint el model pedagògic Irineu Segarra, que va atraure molta gent. Durant un temps a Igualada hi va haver el Conservatori de l’Ateneu i l’Escola de Música d’Igualada. Va ser en aquesta època que el Conservatori i l’Escola van estar ubicats a les antigues casernes de darrere la Policia Nacional, al carrer Milà i Fontanals.
Tant el Conservatori com l’Escola de Música van veure que si avançaven per separat seria molt difícil que Igualada tingués un conservatori com cal i tenint en compte que molts dels professors eren compartits es va decidir unir esforços amb el beneplàcit també de l’Ajuntament. Paral·lelament en el món escolar moltes associacions de pares demanen a les escoles que es facin classes de música, que aleshores no era obligatòria, adoptant també el mètode Irineu Segarra.
Quan es va fer la fusió, ens vam passar a anomenar Escola Municipal de Música d’Igualada, l’any 1994 i ens van traslladar a l’edifici actual del passeig Verdaguer, on encara som. El nostre nom oficial és Escola Conservatori Musical de Música d’Igualada Mestre Joan Just.
Quants alumnes sou actualment?
M. Q.: A l’Escola de Música són uns 400 i al Conservatori, 120. A part hi ha l’acció comunitària que abasta molts alumnes externs. El professorat consta de 51 professionals, alguns a jornada completa i d’altres parcial.
Quina és la diferència entre l’Escola de Música i el Conservatori?
M.Q.: Són independents però es necessiten. Al Conservatori s’hi ha d’accedir mitjançant una prova i l’Escola té programes que capaciten l’alumnat per fer aquesta prova d’accés.
J: l’Escola de Música és molt més ampla, són sis cursos paral·lels a la Primària i quan s’acaben amb un bon nivell es pot fer l’accés al conservatori. Però l’Escola, a més a més s’allarga en el que nosaltres anomenem Nivell Professional. Cal tenir en compte però que es comparteixen moltes coses: classes, les orquestres estan formades per alumnes dels dos espais… L’estructura de l’alumnat és piramidal: comencen molts nens i nenes a l’escola, a Grau Professional ja són menys, uns quants acaben i alguns continuen al Grau Superior. Cada any aportem als conservatoris superiors entre tres i cinc alumnes, fet que és un èxit. Hi ha generacions que són més i d’altres que menys.
De la part de l’escola alguna època hem tingut com dues línies: una dirigida a entrar a grau professional i una altra una mica més relaxada, però actualment tots els alumnes fan el mateix. El més important, però és que tots gaudeixin de la música.
Igualada té una bona cultura musical?
J: Sí, només cal veure la quantitat de corals que hi ha. I a vegades penso que aquest nivell s’hauria de notar en el fet que hi hagués més concerts i més públic als concerts. Hi ha molta gent que viu la música intensament: només cal pensar en totes les persones que agafen l’obligació d’anar als assajos, per exemple, s’han creat corals de diversos estils musicals (gospel, música antiga…), però potser falta una mica la tradició d’anar a concerts. Fins i tot associacions que hi havia hagut dedicades a programar concerts, com les Joventuts Musicals, han acabat desapareixent.
Veiem que a nivell de teatre a la ciutat hi ha una programació estable que té molt bona acollida per part del públic, però en canvi, a nivell musical costa més, potser perquè tampoc hi ha un espai representatiu, tipus auditori.
M.Q: És molt d’agrair la col·laboració que fem, per exemple, amb el Teatre de l’Aurora perquè ens obrim a públic nou però ens adonem que el mateix Cicle de concerts del professorat, -que són concerts de molta qualitat- quan els fem a l’Escola costa més que vingui la gent.
De l’ECMMI han sortit alumnes molt brillants que actualment són músics de renom: el Joaquim Font, la Laura Muñoz, el Jaume Llombart, el Carles Prat, el Pol Recasens, entre d’altres. I molts dels grups de música jove que actualment sonen a la ciutat, com Xillona, les Pastes de la Iaia, JoKB, són exalumnes de l’escola. Per a nosaltres això és una gran satisfacció.
A part dels estudis al centre també feu diverses activitats externes. En què consisteixen?
J: Hi ha varies línies: una, treballar amb les escoles de Primària la Cantata Escolar. I també durant uns anys hi va haver una activitat paral·lela que era la Unitat didàctica que es feia amb els alumnes de 2n de primària.
M.Q: Hi ha també les audicions musicals que fem a l’Ateneu per als alumnes de 5è i 6è i que estan agradant molt.
J: I després també hi ha el Sonaescola, que és un projecte que ha anat variant amb el temps: els primers anys l’instrumental el cedíem nosaltres a les escoles. Actualment hi ha molts centres i s’ha diversificat el tipus d’ensenyament, hi ha escoles amb Instrumental Orff, d’altres fan batukada, violí o guitarra. Aquest any les escoles que treballen instruments de vent estan aturades per la covid
M.Q.: El projecte del Sonaescola consisteix en què durant dos anys, en el nivell que les escoles volen, tenen mitja hora setmanal d’instrument en grup amb professors de l’Escola de Música.
