Arrel de la malsana i encara creixent crisi del coronavirus, dos centenars de personalitats científiques, culturals i artístiques han alçat la veu per denunciar el perniciós consumisme de les societats contemporànies. Una sistemàtica i mala forma de vida “que ens ha conduït a negar el valor de la vida en si mateixa; la de las plantes, la dels animals i d’una gran quantitat de persones. La contaminació, l’escalfament del planeta i la destrucció dels espais naturals condueixen al món cap un punt de trencament i potser de no tornada”.
Molts indicadors anuncien una gran amenaça existencial, un desastre ecològic de grans proporcions. Het aquí una segona i darrera tria de cançons que ens poden ajudar a pensar sobre allò que veritablement és important en les nostres vides.
Zas – Je Veux
“Vull l’amor, l’alegria, el bon humor. No són els diners el que em faran feliç. I és que jo vull morir amb la mà al cor”. Zas, la més potent i encantadora artista musical sorgida a França en la darrera dècada, va assolir el seu primer gran èxit amb aquesta cançó, on afirma no voler limusines ni joies de Chanel, ni tampoc una luxosa suite al hotel Ritz.
Rag’nbone man – Human
“Algunes persones tenen problemes reals. Algunes persones no tenen sort”. El britànic Rory Charles Graham, més conegut pel nom de Rag’nbone Man ens recorda que som éssers humans, i que per tant som vulnerables i que tenim moltes limitacions. Amb aquesta cançó del 2017, Rory va guanyar fama, premis i diners. Des de llavors no se sap gran cosa d’ell.
J.M.Baule – Perduts en un nou món
El qüestionador, introspectiu i místic Josep Maria Baulenas (artísticament Baule) ens convida a emprendre un viatge en el que podem descobrir un nou món. Amb un toc molt oriental, i alhora que formula algunes preguntes de fonament i ens recorda que els humans som éssers febles, el missatge del music gironí es molt positiu i esperançador.
Joni Mitchell – Both sides now
“Ara els núvols oculten el sol, i és que arreu plou i neva. Si els núvols no s’haguessin creuat en el meu camí, hauria fet moltes coses que no he pogut fer”. Aquesta és una cançó sobre algunes frustracions i incerteses de la vida, però Joni Mitchell també hi proclama el goig de viure, alhora que hi celebra la generositat d’estimar i de ser estimat. Del disc de 1969 Clounds, un dels millors de la cantautora i pintora canadenca.
Los Amaya – Vive la vida hoy
La rumba catalana va tenir un patriarca poc reconegut (El Pescailla), un rei indiscutible (Peret), un mestre vingut de les Amèriques (Gato Pérez) i dos categòrics prínceps gitanos, els germans Amaya. Aquests van interpretar rumbes de regust sud-americà tan rodones com Caramelos o Vete, i la van cantar a la vida sense embuts a Vive la vida hoy, cançó de l’any 1971.
Axel – Celebra la vida
“Siguin bona gent, ajudin als altres, facin realitat els seus somnis, visquin cada dia com si fos el darrer, o el primer, que no tornarà. Doneu sempre el cent per cent a cada passa, i encara més. Siguin bones persones i celebrin la vida”. Paraules del cantant argenti sobre l’escenari, davant milers de seguidors. De fet, Axel és ara mateix un dels artistes musicals més populars d’Amèrica llatina.
Antonia Font – Alegria
Des dels temps de Bonet de San Pedro (“Rascayú, ¿cuando mueras que harás tú?”, cantava) de les illes Balears han sorgit magnífics artistes musicals. Gairebé en paral·lel al boom del rock català, a Mallorca els Antonia Font es van fer escoltar amb la seva proposta plena de inventiva, melodia i certa extravagància literària. És el cas d’una de les seves peces mes conegudes i optimistes: “Alegria, ses velles se xapen de riure, els dies s’acaben i els fars il·luminen ses gòndoles entre ses cases”.
Ron Sexsmith – Gold in them hills
“Malgrat que les factures s’acumulen i potser la fortuna no et somriu, no perdis l’esperança, dona-li al dia l’oportunitat de tornar a començar”. Ho canta Ron Sexsmith, un dels més respectats cantautors canadencs actuals, fins i tot admirat per Elvis Costello o Sir Paul McCartney. Amb fràgils melodies i sentides lletres, les seves cançons han anat guanyat entusiastes seguidors, repartits pels cinc continents.
Matriarcas – Guadi galego
Mocha Mochiña, a You Tube: “Jo soc descendent d’un autèntic matriarcat gallec, quan els homes havien emigrat i les dones eren les que feien totes les feines, tan a casa, educant fills, treballant la terra i tenint cura dels animals. Ja era hora que se’ls fes un homenatge a aquestes dones valentes que varen tenir que lluitar en temps molt difícils i ho van fer molt molt bé”
Adamo – Es mi vida
Nascut a Sicília el 1943, Salvatore Adamo i la seva família van emigrar a Bèlgica quatre anys més tard. Malalt de meningitis, va aprendre a tocar la guitarra i va començar a escriure cançons, moltes de caire romàntic. Al 1960 va guanyar el concurs de Radio Luxemburgo i només cinc anys després ja era un cantautor de fama mundial, registrant cançons en sis idiomes. A finals dels anys 60, després dels Beatles, era el cantant que més discs venia a tot el món. Ara té 77 i viu a l’illa on va néixer.
