Essències de vida (part 1)
E

15 de febrer de 2021

Alguns personatges públics ( pensadors, artistes, sociòlegs, economistes…) han coincidit en la idea que el llarg i danyós procés de la pandèmia vírica pot generar unes importants transformacions en les nostres societats. Un canvi d’hàbits, però també de paràmetres mentals. Des de les pagines de Le Monde, l’actriu francesa Juliette Binoche, fent costat al filòsof i físic Aurélien Barrau, ha dit que encara que la crisi del coronavirus és una autèntica tragèdia, fins el punt de generar un canvis importants en les nostres maneres de vida, també “té la virtut de convidar-nos a afrontar qüestions essencials”.

Al fil d’això, hem triat un grapat de cançons que potser poden ajudar a reconèixer i sospesar allò que és essencial o molt important. Les lletres d’aquestes cançons albiren idees, conceptes i pensaments. Podem estar o no d’acord amb el que expressen, però sens dubte conviden a considerar i reflexionar.

Nina Simone – Ain’t got no, i got life
“No tinc diners, no tinc cultura, no tinc casa ni propietats… però tinc ulls, tinc boca, tinc vida”. Aquesta és una de les cançons més conegudes del musical hippie per excel·lència, Hair, estrenat a Broadway l’any 1966. Ha estat cantada per moltíssims artistes musicals, però segurament ningú l’ha interpretat amb més convicció i sentiment que la gran Nina Simone.

Jimmy Fontana – El món
“I al meu voltant girava el món com ho ha fet sempre. Gira el món i gira pels espais que els meus ulls miren”. La cançó més recordada de Jimmy Fontana, que realment es deia Enrico Sbriccoli, va ser aquesta Il Mondo, que va enregistrar en diverses llengües, una d’elles el català. La cançó fa fer famós a Fontana a tot Europa. Una inesperada infecció dental va matar-lo al setembre de 2013, quan comptava 78 anys d’edat.

Jarabe de palo – Misteriosamente hoy
Pau Donés (1966-2020) : “… Simplement m’agradaria fer un vídeo en el qual se’m vegi amb el meu gos Fideos, junts passejant per la muntanya, jugant sobre l’herba, gaudint del cel infinit, del sol, de la natura que ens envolta, gaudint de moment sense pensar en res… simplement això, sense més, Fideos, jo i la muntanya… Aconseguir transmetre aquesta sensació em faria molt feliç”.

Mishima – Neix el món dintre l’ull
“Potser ens hauríem de preocupar, si admetem que totes les coses que hauríem d’haver resolt, no les hem resolt encara. Què volem ser?… què volem dir?…”. Servint-se del cognom de l’escriptor japonès Yukio Mishima, David Carabén i la resta de membres de la formació musical barcelonina Mishima s’ha consolidat com un dels referents fonamentals del indie-pop català.

Huntza – Lasai, Lasai
Joan Llompart: “No hi ha res com la riquesa cultural i no tinc ni idea d’eusquera. Però soc mallorquí, treballo a Andalusia i faig servir cançons com aquesta en les meves classes d’EF. Que gran és la riquesa cultural i que trist és qui va contra ella”. (Comentari recollit a You Tube, prop de cinc milions de visualitzacions)

La Buena Vida – Que nos va a pasar
La Buena Vida va ser un grup indie format a Donosti a l’any 1988, i que va mantenir-se actiu tretze anys seguits. Amb delicioses i emotives balades pop va ser una de les formacions musicals més notables de la seva època. En aquesta cançó, Irantzu Valencia, la càlida veu femenina del grup, es pregunta sobre el present i el futur de la seva vida.

Nirvana – Smells like teen spirit
Aquesta cançó, una mena de monòleg interior de Kurt Cobain, està considerada l’himne de la Generació X, la dels apàtics i conformistes. La cançó formava part del segon àlbum del grup Nirvana, que va estendre arreu la música anomenada grunge, venent-se fins ara més de 60 milions de còpies del disc. “Carrega les pistoles, porta els teus amics. És divertit perdre i fingir”. Als 27 anys, el depressiu i insatisfet Cobain es va disparar un tret al cap.

Rozalen & Estopa – Vivir
Cançó dedicada a les dones valentes que s’han enfrontat al càncer i lluiten per viure i gaudir de la vida. Amb estrofes com “aquesta vida m’ha ofert una nova oportunitat” o “potser tenia que passar, no és just, però potser només així s’aprèn a valorar”, aquesta és una de les cançons més optimistes que hem pogut escoltar darrerament. La manxega Rozalén la canta amb els germans Muñoz Calvo, els més famosos artistes musicals de Cornellà de Llobregat.

Rod Stewart – Forever young
Rod Stewart ens dona alguns consells sobre la vida, ens desitja bona sort i ens convida a ser sempre joves. Va composar i enregistrar aquesta cançó a l’any 1988, però encara avui en dia es compta entre les més recordades de l’artista britànic de veu rasposa, que aquest darrer mes de gener ha pogut celebrar el seu 75 aniversari. Per sempre jove!. Per molts anys !.

Jordi Batiste – El temps de la vida
“Quina dolça amargor ens deixa el temps de la vida, quants afanys de grandesa i quin munt de ferides”. Avançant-se amb el grup Màquina, inspiradíssim formant part del duet Ia-Batiste, fent ballar al personal fent-se dir Rocky Muntanyola, cantant a Dylan amb el Quintana de Sopa o bé en format solitari, Jordi Batiste ha estat i segueix sent un dels grans de la musica popular cantada en català. Aquesta peça la va composar a l’any 2006, i està integrada en el disc L’arbre blanc.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta