Entrevista a Albert Borràs, tècnic de l’Observatori de Pujalt

476

Tinc 41 anys, he nascut i visc a Igualada. Estic casat amb l’Anna i tenim dos fills, en Genís i en Jofre. Sóc físic i màster en meteorologia i des de fa vuit anys treballo a l’Observatori meteorològic de Pujalt. He estat professor a l’Escola Pia i col·laboro amb la premsa local i comarcal.

P1150658Què hi feu a l’Observatori de Pujalt?

És un lloc de ciència. Estudiem la meteorologia, fent una recollida diària de dades, no únicament per als mitjans locals, sinó per al conjunt de mitjans de Catalunya.

Tenen utilitat per als pagesos de l’entorn de Pujalt?

Sí. Saber com han estat les dades meteorològiques dels darrers mesos, ajuda als pagesos. Facilitem dades de pluja, vent… i fem previsions a quatre o cinc dies.

En dies de molt risc d’incendi, són més útils els observatoris?.

La previsió és molt important, però fer el seguiment del que passa en cada moment ho és encara més. Aquests dies estem passant moment d’humitat molt baixa i en moments de fort risc d’incendi és important fer un seguiment detallat, perquè no és el mateix el pronòstic que el seguiment del que està passant en cada moment.

Quins aparells teniu a l’Observatori?

Tots els que es requereixen per a controlar l’atmosfera. Termòmetres automàtics, manuals, anemòmetres, higròmetres per a mesurar la humitat, piranòmetres per a mesurar la radiació solar… també mesurem la temperatura sota terra que és molt important per al pagesos. Sobretot tenim els ulls de les persones que controlem l’Observatori que donen sentit a les dades.

Com es finança l’Observatori?

Compaginant diverses fonts d’ingressos. Hi ha la Fundació Privada Ernest Guille que té conveni amb l’ajuntament de Pujalt, hi ha els ingressos per les visites de les escoles, estem vinculats al Departament d’Ensenyament, fem recerques puntuals que ens encarreguen i tenim un conveni amb la Direcció General de Mines perquè mesurem els nivells de radicació. El màxim suport que tenim és el de l’ajuntament de Pujalt.

Haver estat professor de l’Escola Pia, deu ajudar a l’hora de les visites escolars a l’Observatori.

És fer la part més divertida de les classes. Tenim un laboratori obert, podem fer experiments i puc aprofitar la meva experiència per anar trobant experiments senzills que permeten als alumnes entendre la ciència i obrir els ulls al seu entorn. La tecnologia ens va molt bé, però cal no desviar la mirada i entendre el nostre entorn.

Es nota el canvi climàtic?

Amb les dades de dotze anys que tenim, més les que va recollir Ernest Guillé a Ben Viure i les que hi ha a l’ajuntament d’Igualada des del 1984, ens marca una mica de tendència: les temperatures a l’Anoia han pujat unes dècimes de grau de mitjana. Necessitem més dades, sobretot per saber l’evolució de les pluges.

La natura s’expressa amb molta més energia?

A Catalunya plouen els mateixos litres que fa cent anys… però amb menys dies de pluja. És a dir plou amb més intensitat. El clima mediterrani és irregular i porta aquestes precipitacions fortes, a la primavera i la tardor, però els darrers anys, s’esta accentuant. A l’Anoia fins i tot estan variant les estacions. Està plovent molt més durant la primavera que durant la tardor i això és bo per a la pagesia.

Què en queda del llegat d’Ernest Guillé?

A part dels experiments i la part didàctica, Ernest Guillé va deixar una energia i un fons material que nosaltres intentem mantenir. Sense la iniciativa d’Ernest Guillé -i el suport de l’alcalde de Pujalt- aquest observatori no hauria estat possible.

Ha crescut l’afecció per la observació del cel?

Molt. De fet la major part de dades que es recullen, són gràcies als afeccionats que a través de les associacions astronòmiques, miren el cel i comparteixen coneixements.

Com se li va despertar la vocació de físic?

De ben petit m’apassionaven les tempestes i calamarsades o fer previsions meteorològiques. Després TV3 amb en Picó i en Castejón, varen fer la resta. Ho porto innat des de petit.

S’equivoquen molt els pronòstics?

Menys del que es diu, però algunes vegades ens equivoquem.

Jaume Singla