Josep Maria i Pere Torrens van declarar ahir dijous davant l’Audiència Nacional, a la secció primera de la sala penal, i van nega la seva implicació en el presumpte frau milionari, i haver blanquejat els diners “ni a Hong Kong, ni a Andorra, ni en enlloc”, perquè no sabrien “ni com fer-ho”.
En canvi, el que va ser un dels seus clients, el també acusat Antonio Rodríguez Estepa, s’ha oposat a aquest relat i ha assegurat que els germans Torrens van idear una trama de defraudació amb testaferros i empreses instrumentals (Fast Petrol, Servicios Petrolíferos Avanzados i Scout Energy) que “es creaven per ordre de Petromiralles”.
Acusacions que “per a res” ha reconegut davant l’Audiència Nacional Josep Maria Torrens, que ha explicat que el seu grup disposava d’una empresa majorista que funcionava com a operadora i venia, entre d’altres, a Fast Petrol, i una altra, minorista, adreçada a el client final. Aquesta última tenia, precisament, entre els seus proveïdors a Fast Petrol pel seu baix cost, una afirmació que ha despertat l’interès de la Fiscalia per saber “com era possible” que Petromiralles pogués comprar més barat el que ells mateixos havien venut més car. Torrens ho ha atribuït a qüestions tècniques i de el funcionament de mercat, i ha insistit que mai va sospitar que Fast i la resta de societats no paguessin IVA perquè aportaven certificats positius d’estar al corrent de pagaments amb Hisenda.
Sobre la tinença il·lícita d’armes, ha admès que tenia “una pistoleta” sense registrar per por que l’atraquessin, ja que un conegut seu “en un bar d’Igualada va sentir que quatre o cinc persones estaven parlant de com era, el cotxe que tenia, les hores a les que sortia…”.
Per la seva banda, Pere Torrens s’ha apartat de la gestió diària de Petromiralles i, en un breu interrogatori, ha volgut deixar clar que ell no està “en les compres ni en les vendes, sinó al carrer, fent uns 70.000 quilòmetres a l’any d’estació en estació “. En qualsevol cas, ha posat en dubte que Petromiralles vengués per sota de preu de mercat, ja que sempre han estat “dels carets”.
El moment més tens de la sessió ha arribat amb la declaració d’Antonio Rodríguez Estepa, un client a què els Torrens van prestar diners per a l’explotació d’una pedrera, projecte que, posteriorment, es va fer inviable i va generar un deute amb Petromiralles.
Tot i les alternatives que oferien els bancs, ha exposat Rodríguez Estepa, els germans volien que “s’amortitzés tot a curt termini. Josep Maria em diu que li he de lliurar tots els meus béns, però que hi havia possibilitat de salvar-ho fent una distribuïdora (Fast Petrol) que ajudaria a la tresoreria”, ha recalcat. Hauria estat així, segons la seva versió, com s’hauria “creat una trama”.
S’ha de fer referència, també, que el cas Petromiralles va ser objecte, durant el procés sobiranista, de moltes burles des de l’unionisme i en més d’una ocasió es va apuntar a la possibilitat que els germans Torrens, un d’ells vinculat a Junts per Catalunya i abans a Convergència, fossin “caps de turc” de les “clavegueres de l’Estat” en la seva operació, coneguda, contra l’independentisme. També es van disparar els rumors que grans companyies petrolieres que dominen el mercat de les benzineres a Espanya promoguessin una campanya contra Petromiralles en evidenciar-se la seva expansió a tot l’Estat.
