No sé (sí que ho sé) si Espanya és irreformable, però que dijous vinent es constitueixin Las Cortes Españolas, coincidint amb el sisè aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost de l’any 2017, demostra la manca de sensibilitat envers Catalunya per part de l’Estat.
La majoria de diputats que dijous prendran possessió del seu escó -i del sou corresponent- són membres de partits que han fet tot el possible per evitar l’esclariment del que ha estat el pitjor crim d’Estat de tot Europa, des dels temps de la Segona Guerra mundial. El pitjor crim d’Estat. I com sempre passa amb els crims, els responsables volen tirar-hi terra al damunt.
Els partits que dijous inauguren un període legislatiu de quatre anys de sous, prebendes, influència i/o repartiment de poder, han fet i faran el possible per no revelar veritats incòmodes. Ni al PSOE l’interessa que el PP assumeixi responsabilitats pels crims del 17 d’agost, ni al PP l’interessa que el PSOE respongui pels crims dels GAL. Per tant faran tot el possible per tapar-se les vergonyes i no deixar sortir la veritat oficial.
L’oficial no sortirà mai, però la veritat real va sortint a glopades d’indignació i vergonya. Que els serveis secrets espanyols tinguessin controlats als membres de l’escamot islamista i que l’imam de Ripoll en fos confident assalariat, ens indignen, però que cap dels alts comandaments del ministerio del Interior hagi assumit cap responsabilitat, ens avergonyeix.
El mateix estat que ha jutjat per una presumpta agressió a un policia antidisturbis (aquests que van equipats com un Robocop) a una pobra dona que s’ha de moure amb caminador, és el que deixa sense ni tan sols investigar una operació que va generar la mort de 16 vides innocents. I tot per evitar que els catalans féssim un referèndum, que vàrem fer, vàrem guanyar i no han respectat. Em pregunto: si no volien aplicar el resultat del Referèndum del Primer d’octubre, per què havien de provocar una massacre?
Posades així les coses, les persones honrades no tenim més remei que sortir al carrer a protestar… Almenys una vegada a l’any. I dijous vinent, 17 d’agost, toca sortir al carrer. Tinc previst assistir la concentració que es farà a Barcelona, davant la seu del Col·legi d’Advocats, al carrer Mallorca 283, com ja vaig fer l’any passat al Passeig de Gràcia i com em temo que hauré de seguir fent en anys següents, fins que la sordesa dels partits espanyols -i dels catalans espanyolistes i/o autonomistes- escoltin la veu d’uns ciutadans que no es volen conformar amb mitges veritats oficials.
Per què un govern diferent del que va permetre els crims del 17-A es nega a fer assumir responsabilitats als causants? Potser això d’atemptar contra Catalunya és una mesura que no volen descartar, mani qui mani? Dijous vinent no m’espereu davant la tele veient el repartiment de prebendes a Las Cortes españolas, seré al carrer reclamant justícia.
A Espanya és missió impossible.
