Victòria Rabal ha dedicat la major part de la seva vida professional a dirigir el Museu Molí Paperer de Capellades. Gràcies al seu treball -i com ella diu del seu equip- l’entitat ha assolit un enorme èxit i s’ha convertit en un referent del patrimoni arqueològic industrial de Catalunya. Ara, la Generalitat de Catalunya li ha concedit el Premi nacional d’Artesania en reconeixement de la seva tasca personal i del seu treball al front del Museu Molí Paperer de Capellades, el més conegut de la comarca. Parlant amb Victòria Rabal hom s’adona que és una dona apassionada per la seva feina, que coneix el paper com ningú i que parla amb total sinceritat. És una artista i científica amb molt recorregut.
Què significa per a vostè aquest premi nacional?
Un honor que em fa molt feliç perquè és un reconeixement tant a la meva trajectòria artística, com a tota la labor realitzada en la direcció del Museu Molí Paperer. És el reconeixement a una labor de molts anys investigant, organitzant trobades, assistint a reunions internacionals, acollint investigadors de tot el món… És un treball ingent que agraeixo a tot l’equip del Museu. El premi és un reconeixement personal però formar part del Museu m’ha permès fer moltes coses que, per mi sola, no hauria fet.
De jove va muntar el seu estudi a Capellades, sense saber que dirigiria el Museu.
Vaig estudiar història de l’art i belles arts. Vaig muntar el meu estudi al carrer del Call on pintava, feia gravat i realitzava les meves obres. Quan Max Canher va revisar la política museística em va donar l’oportunitat d’entrar a dirigir el Museu on vaig descobrir el món del paper. L’any 1984 vàrem fer el primer taller del paper, Art Paper, que es feia al país. Els tallers de paper ens permeten anar afegint elements i textures al paper abans de realitzar-hi l’obra i li dona un llenguatge propi. El paper no s’ha de limitar a ser el suport de l’obra, sinó que ell mateix en forma part. Actualment al Museu estem fent paper amb pellofa del cacau que utilitzen els germans Roca per a les seves capses de bombons. Tenim el projecte de fer paper amb rapa de raïm en col·laboració amb una cava o paper amb algues per al restaurant A Poniente, d’Antonio Leon. Hem treballat amb els millors cuiners: Berasategui, Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, els germans Rosa… fent papers especials per a les cartes dels seus restaurants.
Estem a punt de treure un paper fet amb residus al qual donem una nova vida i també preparem papers amb pell, amb llana, amb restes de texans… és el que en anglès es diu Up cycling. És el nou repte del Museu. La meva vida ha estat treballar tots els materials que he pogut, combinant-ho amb l’atenció als meus tres fills. Durant molts anys primer eren els fills, després el Museu i, si quedava temps, la meva obra personal. Ara estic treballant amb un paper que no és ben bé pla, investigant noves textures…
Al Museu vàreu crear els primers papers especials.
Vàrem fer el primer taller Art Paper de tot l’estat i durant vint-i-sis anys hem fet cursos per a artistes. I ara fem tallers específics per a artistes que venen. Això ha fet que molta gent es faci artesanalment el seu propi paper. Hem estat pioners en la fabricació de papers especials.
Al Museu teniu una secció dedicada a la impremta. Impremta i paper són la base del creixement cultural català i europeu?
El paper i la impremta varen fer possible la democratització de la cultura. El paper ja existia i permetia fer còpies a mà, però quan Guttemberg inventa la impremta la cultura es va escampar com la pólvora perquè hi havia molta demanda de coneixement. Després, amb la invenció del paper continu i les rotatives, es podien fer grans tirades de diaris i revistes i es facilitava l’edició de llibres.
El Museu Molí Paperer té seixanta-cinc anys, dels quals més de quaranta són sota la seva direcció. El Museu d’avui és l’obra de Victòria Rabal?
El Museu Molí Paperer de Capellades es deu a la visió de futur dels paperers capelladins de l’època que varen crear el primer museu d’arqueologia industrial d’Espanya. Va ser una decisió avançada de molt mèrit. Vaig tenir l’oportunitat d’entrar en un projecte que tenia molt futur i sí, és en part la meva neurosi obsessiva però també és el fruit de tot l’equip que hi treballa. Em sento molt afortunada d’haver pogut treballar al Museu amb llibertat, amb un gran equip i el suport dels empresaris.
Per contra s’ha perdut una bona part dels molins històrics. Es podia haver evitat?
Aquest és un tema molt complex però cadascun dels molins que s’han perdut ha estat un disgust i una desgràcia que ens genera sentiment d’impotència. Hi ha molins que han caigut per desídia dels propietaris i altres perquè per les seves dimensions eren molt difícils de mantenir o per interessos de la indústria. Estan tots declarats bé d’interès cultural però això no garanteix la seva conservació. Els edificis han de tenir una utilitat, si no són una càrrega per als propietaris.
Fa uns anys vàrem mantenir vostè i jo una entrevista on em va dir que el seu somni era arribar als cinquanta mil visitants l’any. Hi ha arribat?
Des de la pandèmia que les visites varen caure molt. Ens estem recuperant però cada vegada és més complicat que puguin venir els alumnes pels horaris de les escoles. Aquesta és encara la nostra assignatura pendent. Estaria contenta amb trenta mil visitants anyals.
Creu que la tasca del Museu Molí Paperer és prou coneguda?
Penso que la nostra comunicació podria millorar. Tenim perfils bastant actius a Instagram però mai ho difons prou.
Per què ha de servir el premi Nacional d’Artesania?
A banda de la satisfacció pel reconeixement a una feina ben feta, espero que també serveixi per donar a conèixer i donar valor afegit a la tasca que realitzem al Museu i quan presentem un projecte, el nostre treball tingui encara més credibilitat.
Quin és el futur de l’artesania?
En el discurs de l’entrega del premi vaig dir que el futur de l’artesania passa per l’encreuament amb el disseny i amb el que ens poden aportar les noves tecnologies per anar més enllà. L’artesania no és quedar-te en uns patrons del passat i repetir-los contínuament, sinó fer uns productes que se situïn en la nostra contemporaneïtat.
Nosaltres podem fer paper d’altíssima qualitat per al gravat seguint el patró antic i també podem inventar coses molt noves. Les noves tecnologies ens poden aportar un benefici en allò que volem fer, si no perdem l’objectiu de l’obra ben feta.
A nivell personal, té molts projectes en ment?
Tinc molts projectes en ment i només em falta temps per fer-los. El Premi comporta fer una exposició al Centre Nacional d’Artesania l’any 2025. Amb la meva filla Claudia Pagès hem fet un projecte conjunt que ha estat seleccionat per a ARCO de Madrid. És una caixa molt gran amb diferents papers fets al meu estudi que aniran il·luminats per sota i es podran llegir textos que parlen de la bassa, de l’aigua, del colonialisme…
El fet de ser dona l’ha limitat professionalment?
Ser dona, no. Ser mare, sí. Ser mare és una opció per a les dones. Estar amb els fills moltes hores és fonamental i no es pot considerar únicament una obligació, és també un gaudi poder estar amb ells. Tenir tres fills em pot haver limitat les hores però no m’ha impedit fer cap dels meus projectes personals.
Què els diria als anoiencs que no coneixen el Museu Molí Paperer?
Els diria que és un Museu molt ben dotat i molt important en la història del paper. Si venen en un parell d’hores poden veure com es fa el paper, la seva importància i veure com es fabrica amb el mateix principi d’abans però amb tècniques millorades. Veuran que el paper és un material noble, natural, reutilitzable, fet de fibres vegetals i que té unes possibilitats immenses. Es fabriquen més de quatre-centes varietats de paper per a molt diferents activitats. El paper ha estat bàsic durant segles per a l’increment del coneixement i manté un paper molt important dins de les arts.
Si tornéssim quaranta anys enrere, tornaria a fer una aposta per dedicar la seva vida professional al Museu Molí Paperer de Capellades?
No ho canviaria per res del món.
Notícies relacionades:
La directora del Museu Molí Paperer, Victòria Rabal rep el Premi Nacional d’Artesania
La mestra paperera Victòria Rabal recull el Premi Nacional d’Artesania 2023
