Del “Se’n va anar” a … Te n’has anat, Núria!
Has estat una dona excepcional, lliure i independent, i una gran comunicadora. Compromesa amb el teu veïnatge i els teixits associatius, i summament enamorada de Catalunya i de la seva cultura popular. Però, sobretot, has estat aquella cantant, i artista de cap a peus, que més ha contribuït a normalitzar la nostra llengua a través de la cançó, bo i incorporant-hi una llista inesborrable de temes internacionals…. Perquè, tal com tu deies: “Tot es pot cantar en català”. És cert, i ho vas clavar!
Al cap i a la fi, doncs, la millor manera de tenir-te present i que no te’n vagis mai del tot serà seguir escoltant les teves cançons; tal com ho he anat fent des d’aquells dies de la meva adolescència, en què me les va descobrir la meva mare. Perquè, en mi, sempre seràs immortal, Núria!
Tanmateix, i perquè se n’ha anat una de les grans de Casa Nostra, val la pena de redescobrir la seva prolífica trajectòria; aquella d’una dona que, més enllà de ser filla pròdiga i estimada del seu Barri de Sants, i –per extensió- de tota Catalunya, deixa molt més que un extens patrimoni musical; esdevenint amb la seva bonhomia una persona d’una perseverança i una resolució grandioses en la convicció de persistir i lluitar per a una Catalunya lliure, arran del seu inviolable compromís amb la nostra llengua i amb el nostre patrimoni cultural.
Això és, amb un inequívoc esperit vital fins ben a darrera hora; des dels primers dies de les seves cançons, per allà la dècada dels 60’, sempre posant per bandera el català va mostrar indissociable aquesta llengua amb la seva condició de ciutadana i patriota catalana. A partir d’aquí, i a propòsit de la llengua, amb una de les seves sentències: “En català es pot i s’ha de cantar de tot”, va propiciar la traducció al català d’aquelles lletres (nord-americanes, franceses, italianes, etc.) de fama universal, bo i conreant una molt respectable i inesborrable discografia; una casuística que, de retruc, va convertir-la en pionera en la normalització de la nostra llengua.
En un altre sentit, entusiasta de l’herència musical catalana va ser de les primeres a rescatar moltes cançons memorables que gairebé romanien a l’oblit per a fer-les novament públiques. Així, interpretant els tradicionals cuplets i algunes peces populars de diferents procedències, va contribuir, entre els anys 70 i els 80, a retre uns sentits homenatges a les “estrelles” que havien deixat petjada a velles èpoques daurades del Cafè-Concert El Molino, alhora que restablint els valors del gènere del “Cuplet”.
Impulsora de l’obra poètica de Casa Nostra, va recitar i entonar unes testimonials i emotius versos en diferents escenaris de pobles de Catalunya, sempre participant a tothom de la seva passió per l’univers poètic català. Un context de difusió de la cultura pel nostre territori que, a l’ensems, va encaminar-la a posar en valor i a potenciar el món de la Sardana
També, la seva incursió en el camp de la interpretació va mostrar-la com a una afamada protagonista del món del cinema; del teatre, esdevenint fundadora del Teatre Experimental Català; i, fins i tot, arribant a ser conductora d’un exitós programa de televisió.
Inalterable i constant defensora de la cultura popular, fidel seguidora de totes les celebracions culturals de les nostres contrades, mai no va tenir un no per ser la pregonera, padrina, col·lega, simpatitzant, etc., de qualsevol gremi o associació; raó per la qual va participar de la seva imatge i persona a entitats i associacions amb la finalitat de fer-les més i més notables i imprescindibles. Aquest mateix tarannà cooperatiu i divulgador de la cultura, també va empènyer-la a concórrer en diferents festeigs i celebracions d’arreu dels Països Catalans, bo i accentuant la transcendència de formar part d’un gran territori amb una llengua que ens agermana.
Amb tot, des de l’esfera de les reivindicacions polítiques, socials i laborals, endemés de ser protectora en concret dels drets dels músics en tant que directiva de l’Associació d’Intèrprets i Executants; va ser una valerosa activista de país, compromesa amb algunes de les principals entitats defensores d’una Catalunya lliure, com: l’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, si bé ja venia d’un llarg camí de recolzament no solament al President Josep Tarradellas, sinó també a Convergència Democràtica de Catalunya i als seus legataris.
I, al capdavall, ha estat una egrègia, eminent i insigne ambaixadora i emissària de Catalunya al món i del teu estimat Barri de Sants, i com no: una dona estimada i admirada per tothom. En summa, un dels personatges primordials i exclusius de la cultura catalana durant més de sis dècades, o el que és el mateix: la Núria Feliu i Mestres ha estat tot un regal per a Catalunya!
