Toni Llena
Dues veus, tres guitarres i un parell de peus. No necessiten res més per a fer música aquest parell. Ah si, perdona no t’havia dit de qui volia parlar. Es diuen Mireia Vives i Borja Penalva, són músics i van tocar divendres passat a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera dins el cicle de Músiques de Butxaca. Amb la sala plena i l’escenari il·luminat per la paraula llibertat, varen anar desgranant part de les cançons del seu darrer treball discogràfic: Cançons de fer camí. Un exercici de llibertat en ell mateix, com el concert. I en els temps que ens toca viure, creu-me, és molt d’agrair.
El concert va estar ple de poesia, de Cohen (Com havíem somiat) a Fuster (Criatura dolcíssima), de Dylan (La noia del nord) a Salvat Papasseit (El desig i el convit), De Caño (Contemplar Roma) a Casagran(Ara que dorms) i de Roig (Morir a Ravensbrück) a Marçal (Cançó de fer camí) I ja en el tram final del concert la versió incommensurable de Fairytale of New York de The Pogues. I no, no m’oblido de tres temes ben valencians: La Suite Peiró, La rèplica i València negra. Tres joies.
Et vas perdre el concert? Ja fas tard per veure’ls a Igualada, però aquest parell no paren de fer concerts i a més encara pots comprar el disc, ben enregistrat, ben il·lustrat i ben editat. Segur que si els enxampes cantant, tan és si al sud o al nord, podràs dir que tot anirà com havies somiat encara que siga per un instant i descobriràs com un parell de peus fan música.
