Jaume Singla

  Soc Josep Rodríguez Alsamora, nascut a Barcelona l’any 1956. Estic casat amb la Marta, una persona que té una paciència infinita per suportar-me i tenim dos fills, en Roc i en Marc. Vaig estudiar biologia a la UAB. A Igualada, vaig començar a treballar a la depuradora d’aigües residuals…

Per una vegada a la vida, m’he alegrat de perdre una votació. L’ANC va fer una consulta entre els seus membres, per decidir si l’entitat promocionava una llista cívica per a concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya. Soc dels que penso que aquesta és una mesura imprescindible per…

Seguint l’evolució de la lluita dels pagesos en contra de la burocràcia, la ruqueria i la mala fe dels polítics, hom s’adona que les seves manifestacions els donen resultats positius. No assoleixen tot el que volen i necessiten, però estan aconseguint moltes de les seves reivindicacions. I me n’alegro molt.…

Espanya és una finca particular. Ho era de Franco i ho és dels Borbons. Des de l’entronació de la monarquia borbònica, que l’Estat funciona com una màquina repressora. La policia, la judicatura, les cambres legislatives, el govern de la nació, la noblesa, la banca i les grans empreses, actuen en…

Una vegada, en aquesta columna, vaig escriure que lamentava que “cada vegada que descobreixo una corruptela, em surten els mateixos noms. Sempre els mateixos”. Ho vaig escriure fa més de vint anys i he tornat a pensar-hi aquesta setmana, veient l’escàndol de corrupció política que s’ha desfermat amb el cas…

Victòria Rabal ha dedicat la major part de la seva vida professional a dirigir el Museu Molí Paperer de Capellades. Gràcies al seu treball -i com ella diu del seu equip- l’entitat ha assolit un enorme èxit i s’ha convertit en un referent del patrimoni arqueològic industrial de Catalunya. Ara,…

Dimecres, a la Diagonal de Barcelona, davant del Consolat britànic, ens vàrem reunir uns milers -pocs- de catalans per reclamar la llibertat del periodista australià, Julian Assange fundador de Wikileaks, tancat en una presó d’alta seguretat a Londres. Aquesta mena de concentracions s’han fet a la majoria de capitals d’Europa,…

Cada dia que passa, empitjora la qualitat democràtica a tots els països del Món. Això que el destí de cada país es deixi en mans del poble que amb el seu vot, elegeix el govern, ha deixat de ser una realitat, per a convertir-se en un enyor. Des de la…

El camp català està en perill de desaparició per una triple amenaça. Té l’amenaça d’unes lleis europees que, lluny de protegir, perjudiquen el pagès. Té l’amenaça de lleis espanyoles que miren el camp de forma global, quan a Catalunya, per orografia, clima i formació professional, tenim una gestió agrària diferent…

Hi ha ciutadans espanyols que es lamenten pel fet que l’himne d’Espanya no té lletra. Els dono la raó: que Espanya no tingui un himne per cantar és un dèficit per als patriotes espanyols. Em permeto fer-los una proposta per poder cantar el seu himne. Es tracta de conservar la…

La possibilitat d’una amnistia per als acusats, processats i condemnats pel procés independentista, manté enfrontades -de forma interessada- les dues espanyes. Poc importa que els primers beneficiats d’una hipotètica amnistia serien els comandaments de la policía patriótica que -més que presumptament- han delinquit en l’ús dels fons reservats i han…

En un recent viatge a Bolívia i per casualitat, mentre amb la meva parella esperàvem un bus nocturn que ens portés a Uyuni, vaig tenir ocasió de parlar amb Ivan Arias, l’alcalde de La Paz. A la capital boliviana es pot copsar de forma inequívoca un dels pitjors efectes del…

No hi ha dubte que l’any 2017 els catalans vàrem espantar l’Estat. Tot i que el procés havia començat set anys abans, fou aquell electritzant 2017 quan Catalunya es va posar dempeus i semblava imparable. Estic segur que si ens haguéssim mantingut ferms, hauríem assolit l’objectiu de la independència. Les…

Em dic Carles Muñiz Pérez, vaig néixer fa 48 anys a Vilanova i la Geltrú i soc prevere de les parròquies de Piera, dels Hostalets de Pierola, Vallbona d’Anoia i de la Llacuna. Anar d’un poble a l’altre per donar-hi servei religiós no m’ho prenc com una feina, sinó com…

M’estava recuperant d’un molest covid, quan em va arribar la notícia de la mort sobtada del que ha estat un dels millors alcaldes de la comarca, en Joan Vic i Adzet. Bon alcalde, honest militant socialista i excel·lent amic. A l’Anoia, i sense buscar-ho, va ocupar tots els càrrecs de…