La setmana passada posava un zero de nota als partits de l’esquerra i avui he de suspendre als partits de la dreta: la dreta extrema i l’extrema dreta. Ve a tomb pel fracàs del sistema institucional espanyol que per la seva inoperància està donant ales al neofeixisme.
El sistema polític espanyol està pensat per al bipartidisme. La llei electoral del 1977 que divideix el territori en 52 demarcacions provincials, fa que, d’entrada, PP i PSOE surtin amb un avantatge de 52 escons que es reparteixen entre ells en funció de quin grup guanya en cadascuna de les “provincias”. Majoritàriament cauen en mans del PP.
Aquesta regla només deixa de complir-se a Catalunya i a Euskadi per la presència dels partits nacionalistes, habituals guanyadors als seus territoris. La seva però és una força que rarament és decisòria per l’injust repartiment d’escons. La correlació de forces que es dona en aquest moment a Las Cortes Españolas, és l’excepció que confirmaria la regla.
La dreta espanyola és la més extremada i antisocial de tot Europa i es veu afavorida per la tradició fatxa del patrioterisme espanyol. Tant és així, que els neofeixistes no necessiten guanyar les eleccions per aplicar el seu programa. El PP aplica per tot arreu les propostes de Vox. Per por a què els neofeixistes els guanyin terreny i perquè, en el fons, els està molt bé la política antisocial que impulsa VOX.
La dreta política té la complicitat de la dreta mediàtica espanyola i així s’han fet propietaris del relat. Quan, com passa actualment, governa el PSOE, la dreta no fa propostes, només insulta el govern al qual titlla d’il·legítim perquè en el fons, els considera únicament uns masovers. Els autèntics propietaris de la finca anomenada Estado Español són la Corona, l’Església i l’Ibex 35.
Per més que es consideri govern progressista, el de Pedro Sánchez està condicionat per la dreta. Si mirem la llista de ministres actuals, veurem que n’hi ha dos que hi són des del primer dia: Grande Marlaska, d’Interior i Margarita Robles, de Defensa. Ambdós foren nomenats a petició del Borbó que, com ja sabem, incompleix la Constitució que li prohibeix intervenir en política. Ambdós ministres tenen una altra cosa en comú: són jutges en excedència i venen de la cúpula judicial espanyola, la més agressiva contra Catalunya. La corona domina les forces armades i la justícia, sense rendir comptes al Parlament.
La dreta espanyola renuncia a una part de les prerrogatives que els dona la Constitució quan guanyen les eleccions per deixar-ho tot en mans de l’Ibex35 i la Corona. Ho fan perquè estan al servei dels Borbón, és a dir, del statu quo.
A diferència del que passa a l’esquerra que, quan els seus deceben als ciutadans, aquests deixen de votar-los i passen a l’abstenció. En canvi, els votants de dretes mai s’abstenen. A l’hora de votar sempre hi són.
Si no fos així no s’entendria que en un país on la majoria és classe mitjana/baixa, la dreta tingui tants vots.
Mantenir l’administració de justícia en col·lapse permanent fa que els delinqüents puguin reincidir continuadament, generant inseguretat i por entre la ciutadania. És normal que després que la premsa parli tot el dia de crims, robatoris, immigració il·legal i, sobretot, d’ocupacions de pisos, la dreta promet ordre públic… al mateix temps que els ciutadans han d’invertir en sistemes de seguretat privada. Fins i tot els que no tenen pis de propietat, tenen por dels okupes.
Lluny de millorar, la situació no fa més que empitjorar. Amb la premsa rigorosa en caiguda lliure i les televisions en mans de les grans corporacions econòmiques, els ultramilionaris s’han fet amos de les xarxes socials i hi conreen les falses notícies que escampen la por.
A Espanya, a més, la dreta s’embolica amb la bandera de l’Estat.
A veure si és per això que mai l’he votat!
