L’any 1976, en la incipient democràcia, tancava Cal Font, una gran fàbrica tèxtil ubicada al bell mig d’Igualada, en l’espai que avui ocupa la plaça del mateix nom, i l’edifici de la Biblioteca.
Durant 120 anys va ser una de les grans empreses tèxtils d’Igualada, una fàbrica de teixits que va arribar a comptar amb 500 treballadors en nòmina.
Amb el títol de «Cal Font (1856-1976). Una mirada als 120 anys d’una fàbrica de teixits» l’any 2014 es va poder veure a Igualada una interessant exposició sobre la fàbrica, per mitjà de fotos antigues, cartes, llibres de comptes, etiquetes, màquines, mostraris, teixits i teles. El visitant es feia una idea de com era la vida d’una fàbrica que va viure el seu moment de màxim esplendor als anys cinquanta i seixanta.
Tal i com explicàvem llavors des de La Veu, va ser aleshores quan es van millorar notablement les condicions laborals dels treballadors, amb la construcció de vestuaris i dutxes, menjadors i la contractació d’un metge per poder realitzar les primeres cures al personal accidentat. La de Cal Font va ser una fàbrica vertical que incloïa tot el procés de producció, des del filat fins a l’acabat del teixit i s’hi feien molts tipus de teles, de diferents qualitats i per a diversos usos. Els seus orígens es remunten a l’any 1856 i durant dècades l’empresa es va anar adaptant a tots els canvis econòmics i socials, fins que el 1976, l’empresa Ignacio Font, S.A. va deixar de pertànyer a la família Font i va ser adquirida per Hilaturas Gossypium, S.A.
Finalment, va haver de tancar les seves fàbriques. L’any 1993, la fàbrica de Cal Font va ser enderrocada i es va construir un pàrquing i l’actual plaça. L’any 1999, després d’una excel·lent rehabilitació, l’edifici que va quedar dempeus va obrir les seves portes com a Biblioteca Central d’Igualada, amb l’emblemàtica xemeneia que es va mantenir.
Força documentació de la fàbrica (llibres de comptes, inventaris, registre de factures, correspondència…), es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, una part donada pels mateixos treballadors l’any 1994 i, l’altra dipositada per Josep M. Font i Seix l’any 2009. Aquests documents permeten conèixer el procés de producció i d’organització d’una gran fàbrica familiar, des de finals del segle XIX fins al segle XX. En definitiva, la història d’un indret per on van passar moltes generacions d’igualadins, i alhora petjada del pes de la indústria tèxtil a Igualada.
