L’Igualada Calaf Grup diu adeu al somni europeu amb el cap ben alt

23
Foto: Oriol Sebrià.

El pavelló recuperava la llegenda de la “Força de les Comes”. 1200 espectadors han seguit l’equip en la recerca del somni. I durant 40 minuts han somiat junts. L’IHC s’ha avançat a la sortida d’un penal. Pla ha buscat el rebuig a la tanca i ha assistit Met Molas que ha batut per baix Barozzi, l’esquerrà porter internacional italià. Els transalpins podrien haver empatat amb una FD per una rigorosa blava a Garcia que l’Elagi ha aconseguit aturar. No ha pogut fer el mateix amb un remat exterior al minut 10 que ha aconseguit desviar amb el casc amb la mala sort que el rebuig ha acabat entrant. L’IHC ha pogut anar-se’n al vestidor amb un mínim avantatge gràcies a una altra targeta blava, en aquest cas per Costa (la segona que veia el jugador català del Viareggio). Manu ha llençat la FD amb molta determinació, amb un retall sec per dins. L’objectiu quedava a només 2 gols.

I el repte es feia encara més petit i abastable a l’inici de la segona part quan els bianconeri han fet la seva desena falta d’equip. L’argentí Garcia ha fet un llançament de FD exquisit. Amb un toc suau i elegant, a la dreta del porter que ha entrat “passejant tranquil.lament a la porteria. Només 44 segons de la represa i la remuntada era a només 1 gol. L’equip jugava bé. Els jugadors hi creien. L’afició hi creia. Tot semblava possible. Però aleshores incomprensiblement els col.legiats portuguesos han decidit que arribava el seu moment de protagonisme. Des del 0’44 fins al 18’08 cap falta dels italians. 8 de l’IHC, la majoria en atac. I entre mig 2 FD (sèries de 10 i 15 faltes) i una targeta blava “piscinera” per Emanuel que el català Rubio ha aprofitat per reduir diferències. El 3 a 2 ha donat ales als italians que han empatat amb una genialitat de l’incombustible Mirko Bertolucci i una contra iniciada en una falta no marcada sobre Tety Vives.

El 3 a 4 amb 6 minuts per davant (amb els transalpins jugant al límit de temps amb la permisivitat dels àrbitres) feia pràcticament impossible remuntar per segona vegada. Però l’equip s’ha obstinat a oferir un resultat positiu a l’afició que els ha volgut acompanyar en una nit que havia de ser màgica (i que ho va ser no pel resultat però si per la química de la grada amb la pista). Bars ha aprofitat un dels penals “d’oferta final de partit” de Guilherme i Leâo per empatar el partit. La imatge dels arlequinats anant a porteria fins a l’últim segon jugant amb inferioritat (els àrbitres havien expulsat Pla per dir-los a la cara el que pensava tota l’afició… que xiular així a l’últim minut era molt fàcil… El 4 a 4 ja no s’ha mogut i el somni de la Cers s’ha esvaït. Però les llàgrimes dels igualadins són el combustible que alimentarà els èxits del futur. I ara a pensar en el Liceo i en les 10 finals que queden a l’Ok Lliga.

IHC CALAF GRUP 4 (2/2) Elagi Deitg, Met Molas (1), Roger Bars (1), Sergi Pla i Tety Vives, equip inicial. Manu Garcia (2), Francesc Bargalló. Dani López, Jordi Méndez, Bernat Camps.

VIAREGGIO (1/3) Barozzi, Palagi, Bertolucci (1), Costa, Montigel, equip inicial. Rubio (1), Gavioli, Muglia.

GOLS: 1-0 Met Molas (m 4.20), 1-1 (m 10.37), 2-1 Manu FD (m 22.24). SEGONA PART. 3-1 Manu FD (m 0’44), 3-2 Rubio FD (m 12.42), 3-3 Bertolucci (m 14.47), 3-4 (m 19.28), 4-4 Bars penal (m 24.05)

INCIDÈNCIES: Ple absolut a les Comes, amb 1200 espectadors (entre ells una vuitantena de seguidors italians. Gran ambient, públic actiu i comunió total amb l’equip (al final els jugadors han fet una volta d’honor9. El Viareggio ha celebrat la seva classificació per la Final Four amb els seus aficionats a la mateixa pista.