L’editorial: Traginers de sempre

113

La festa de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, que té en els Tres Tombs el seu punt culminant, és la més antiga del país. Considerada patrimoni festiu de Catalunya i d’Interès Turístic Estatal, arriba enguany als seus 198 anys. És de destacar que és l’única festa d’aquestes característiques que s’ha pogut venir celebrant de manera ininterrompuda, salvant, com diu la dita, carros i carretes, i aquí s’hi escau molt bé. Ni les guerres, ni les crisis, ni les penúries, han pogut tombar una festa genuïnament igualadina que manté la seva peculiaritat i és viscuda amb passió per les famílies tragineres de la comarca.

No en va, el món traginer està molt arrelat a l’Anoia des de fa segles. L’Anoia era una terra d’espardenyers, traginers i barreters. Són alguns dels oficis tradicionals que més destacaven a la comarca a finals del segle XVIII i el segle XIX, que la van ajudar a fomentar el comerç amb la resta de l’Estat espanyol i fins i tot Amèrica.

A Copons, on fa uns anys es feia una fira dedicada a aquest ofici -una llàstima que s’hagués perdut i que ningú no l’hagi recuperada, ni que fos en un altre lloc- hi havia un gran nombre de traginers, com va quedar documentat en El diario de los viajes hechos en Cataluña que va escriure Francisco Zamora, el 1788. Hi explica que Copons era un poble amb molta població femenina i amb pocs homes, perquè estaven de viatge treballant com a traginers…

Queda provada, doncs, la simbiosi de la nostra terra amb un ofici plenament comercial, esforçat, comunicatiu i vital per a l’economia de qualsevol territori.
Ara que s’acosten 200 anys de la festa dels Tres Tombs d’Igualada, és bo recordar que darrere dels cavalls, els genets i els carruatges que cada any donen voltes pel centre de la ciutat, hi ha un món protegit amb cura i sensibilitat que vol mantenir en la memòria les nostres arrels. Una festa amb majúscules.