L’editorial: Tercer Sector

15

Aquest dijous, el grup Àuria celebrava a Igualada el desè aniversari del Servei d’Inserció Especialitzat, una eina d’orientació i d’acompanyament i suport en el procés de recerca de feina a persones que es troben en situació de vulnerabilitat. Durant aquest temps s’han arribat a atendre 1.200 persones amb formacions especialitzades, amb una important implicació de les empreses.

Aquest és un exemple més de la plena conscienciació que des de l’Anoia es té en l’àmbit del Tercer Sector, que, si bé aquí tenim la sort de tenir ben cobert, nogensmenys hem de pressuposar que ja n’hi ha prou amb allò que es fa. Els ciutadans aprecien, i molt, la credibilitat i confiança que inspiren les entitats de Tercer Sector en gran mesura per la llibertat que atorga la no recerca de benefici o lucre i també per la qualitat de l’acció social que realitzen.

Amb tot, la crisi econòmica i les retallades, com és sabut, han comportant una reducció important en aspectes clau de la societat, especialment en l’àmbit de l’atenció a les persones discapacitades.

En la hipòtesi d’una desaparició de totes les entitats de Tercer Sector en la nostra societat, ens trobaríem amb un enorme empobriment social a tot nivell, una pèrdua en termes de salut social i democràtica i també es generaria un enorme problema social a deixar sense atenció tantes realitats socials com atén.

L’existència del Tercer Sector té molt a veure amb la configuració social, amb el model social que assumim i volem construir. En aquest model social advoquem per determinats valors que ajuden a construir l’arquitectura social amb bases sòlides.

És per això que els darrers crits d’alerta del Tercer Sector per a una major dotació d’inversió pública en els pressupostos estatals i els d’imminent aprovació de la Generalitat tenen tot el sentit. És un clam de sentit comú, necessari i irremeiablement destinat a ser tingut en compte. Pensem en el Tercer Sector!