L’editorial: Més infraestructures

64

El sector de la construcció va mantenir recentment una reunió a Igualada amb la presència de representants d’empreses molt punteres. El seu president va aprofitar per a reclamar a les institucions públiques una inversió més sostinguda en el temps, i una decidida acció per a millorar i crear noves infraestructures per al país. Més enllà de que és lògic que el portaveu d’un sector com el de la construcció demani més treball, també ho és la seva demanda.

La Unió Empresarial de l’Anoia, sense anar més lluny, ha reclamat una i altra vegada més atenció per al nostre territori en un àmbit en el que sempre hem estat deixats de banda, en especial després de la inauguració de l’autovia A-2, fa gairebé 30 anys.

És cert que aquesta setmana la Generalitat ha iniciat els tràmits per a la redacció del projecte de l’enllaç de la Ronda Sud amb Igualada, o que s’han començat també els treballs previs per al desdoblament de la C-15 entre Igualada i Vilafranca del Penedès, amb dues fórmules de solució depenent dels trams. Són excel·lents notícies, però no són suficients. Queda encara molt camí per a recórrer, i és inadmissible que hi hagi assumptes sense resoldre, com un Pla Director de l’Aeròdrom Igualada-Òdena que porta una desena d’anys voltant per despatxos, i que cada any, curiosament, “desperta” en ocasió de la inauguració de la fira Aerosport. Cal una acceleració en aquest assumpte.

Tenen raó els constructors quan diuen que sense posar l’ull en les infraestructures, aquest país no avançarà. Tampoc l’Anoia, a qui li urgeix una solució en l’àmbit ferroviari. Creiem que aquesta ha de ser la definitiva eina que posi de debò la Conca d’Òdena en el mapa del segle XXI. La connexió entre el Port de Barcelona, que necessita una nova obertura, i el Port Sec de Saragossa, és un tema que fa anys que roman als calaixos de projectes pendents “de país”. I caldria treure’l de la inòpia per treure’n tot el profit, buscant els aliats que calguin, i on calguin. Resoldríem una assignatura pendent, i la Conca seria un territori d’oportunitats per a molts anys, en el camp econòmic i potser, turístic. No ens conformem amb el què tenim, perquè mereixem més.