De Joan Godó Llucià a Carolina Telechea: repàs dels diputats igualadins
D

21 de maig de 2018

La igualadina Carolina Telechea, actualment regidora a l’Ajuntament per ERC i número 6 de la candidatura per Barcelona a les últimes eleccions generals, serà, amb tota seguretat, diputada al Congrés de Madrid en els propers dies, substituint Ester Capella, que passarà a ser consellera del nou govern del President Quim Torra.

Telechea, nascuda a Igualada el 1981, Llicenciada en Dret i advocada en exercici, era fins fa pocs anys membre de les Joventuts Socialistes, amb un ascendent polític prou important a Montbui, fins que va decidir militar a Esquerra Republicana i fer costat a l’independentisme.

Serà la cinquena diputada igualadina a Madrid, 104 anys després que Joan Godó Llucià, el darrer de la nissaga que va passar per la política, deixés el càrrec.

Un cop d’ull a l’arxiu històric del Congrés de Diputats ens permet observar com fins a 20 persones representant el districte d’Igualada s’han assegut al palau de la Carrera de San Jerónimo de la capital d’Espanya des de les Corts de Cadis del 1812, que van promulgar la primera Constitució. De fet, durant bona part del segle XIX i principis del XX no es parlava de “diputats”, sinò de “procuradors en Corts”, tot i que ve ser el mateix. Dels 20, només quatre eren nascuts a Igualada (tres de la nissaga Godó i el primer, Celestí Mas), i els altres dos tenien relació amb la ciutat o la comarca. Es tracta de Ramon Godó, fill de l’igualadí Carles Godó, que era basc i té una plaça en el seu nom a Copons, on hi tenia una casa, diputat el 1899; i Manuel Camacho, un castellà que va ser promotor del ferrocarril d’Igualada a Sant Sadurní d’Anoia, diputat el 1879.

Un besavi de Pilar Rahola, diputat per Igualada

Curiosament, un besavi de la coneguda Pilar Rahola, Frederic Rahola i Trèmols, de Cadaqués, va ser diputat per Igualada a Madrid, el 1907.

Tots els diputats igualadins

Celestí Mas, el primer diputat igualadí (1846)

Celestí Mas i Abat (Igualada, 6 d’abril de 1819) va ser un advocat, escriptor i polític català.
Estudià a la Universitat de Cervera el 1829 i posteriorment es va llicenciar en lleis a la Universitat de Barcelona, on va exercir. Milità en la Unió Liberal. L’any 1837 va concebre el projecte de portar a Igualada aigua del riu Segre des de l’alçada de Ponts. Va obtenir la concessió el 8 de març de 1841, però era un projecte molt car i alguns igualadins influents s’hi van oposar.

Fou diputat a Corts en diverses eleccions, aconseguint per a Igualada el títol de “Leal y Denodada” per la lleialtat a la monarquia, i el títol de “Molt I.llustre” per a l’ajuntament. El 7 de febrer de 1852 fou nomenat alcalde d’Igualada.

Durant el seu mandat va transformar el camí que vorejava la muralla en una via ampla i es realitzà el passeig de la Princesa, actualment anomenat passeig de les Cabres. L’any 1852 va ordenar traçar el plànol d’un ferrocarril que enllacés Igualada amb Sant Sadurní, amb un altre ramal de Martorell a Vallbona d’Anoia, i va pagar el cost d’aquest estudi. Fou governador de la província de Toledo, d’Alacant i de Granada, i intendent general de Filipines. Va morir el març de 1883 a Cardona.

Bartomeu Godó (1881)

Bartomeu Godó i Pié (Igualada, 21 de febrer del 1839) va ser un polític i empresari català, fundador del diari La Vanguardia conjuntament amb el seu germà Carles Godó i Pié (1834-1897), també diputat el 1893.

Va ser un dels nou fills de Ramon Godó i Llucià. El seu germà Ramon Godó i Pié (1825-1883) era l’hereu, i en Bartomeu i en Carles es van instal·lar a Barcelona l’any 1856 on es dedicaren a la indústria dels tints. Posteriorment es traslladaren a Bilbao i a Oviedo, on van establir delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar. Bartomeu Godó es va casar amb la basca María Gloria de Eguía y Muruaga. La crisi relacionada amb la Tercera guerra carlina (1872-1876), els va obligar a tancar les delegacions i tornar a Barcelona. Juntament amb Pere Milà i Pi van fundar Godó Hermanos y Cía, van comprar una fàbrica de filats de jute i en van constituir una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es va mantenir activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, el 1898, però la de filats va continuar funcionant amb el nom de Godó y Trías, S.A, tot i que ja no tenia els seus principals proveïdors de matèria primera. Tots dos germans van ser membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, i van ocupar càrrecs polítics, tant a nivell local com espanyol. Bartomeu Godó va ser alcalde d’Igualada, tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació entre 1871 i el 6 de gener de 1874 i de nou un breu període entre el 21 de març i el 3 de novembre de 1878.

Ell i el seu germà Carles van fundar el diari La Vanguardia l’1 de febrer del 1881, per difondre les doctrines liberals.

Bartomeu Godó va ser promotor del ferrocarril Igualada-Martorell i directiu de la companyia creada, CFEIM, entre el 1882 i el 1883. Va usar aquest projecte com a plataforma per guanyar les eleccions del 1881, davant de la candidatura conservadora de Camacho, promotora de la línia rival Igualada-Sant Sadurní. Va morir a Barcelona el gener del 1894, després de tres anys de malaltia.

Carles Godó (1893)

Carles Godó i Pié (Igualada, 20 de juny de 1834), es va casar amb la basca Antonia Lallana i, el 1864, va néixer a Bilbao el seu fill, Ramon. Carles Godó va ser alcalde d’Igualada. Va morir el 9 de juliol del 1897 a la seva residència de Teià, on l’endemà es va instal·lar la capella ardent. Les despulles es van traslladar en un tren especial amb destí Barcelona, que va rebre mostres de dol en diverses localitats.

 

 

Joan Godó (1910)

Joan Godó i Llucià (Igualada, 20 de febrer de 1851), conegut popularment com el Morrut, fou un polític i empresari català, fill de Ramon Godó i Pié i nebot dels fundadors de La Vanguardia Carles Godó i Pié i Bartomeu Godó i Pié.

Segon dels disset fills de Ramon Godó i Pié, dirigí i fou propietari de La Igualadina Cotonera, empresa tèxtil amb més de 500 treballadors on el 1885 s’hi va fer la primera instal·lació d’enllumenat elèctric d’Igualada amb producció pròpia. Membre destacat del Partit Liberal a Igualada, en fou alcalde entre el 27 de febrer de 1887 i el 5 de desembre de 1890 i de nou en un breu període entre el 26 de febrer i el 18 març de 1930. Durant el seu primer mandat com alcalde es construïren les carreteres de Manresa, Valls i Carme i es van fer millores urbanístiques. El 1899 va ser un dels fundadors del Cercle Mercantil.

Fou nomenat cavaller de l’Orde d’Isabel la Catòlica i posseïa la medalla d’or del Bruc. A Igualada hi ha un carrer en el seu honor.

Relació de diputats a Madrid pel districte d’Igualada (1846-1923)

Jordi Puiggròs

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta