Anoia 4.0

48

Manel López
Consultor tecnològic. Director de Ceina, vicepresident de TICAnoia

 

Al nostre país, segons dades del departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya de finals de 2018, consten 103 empreses dedicades a Internet de les Coses (IoT). És vital tenir en compte aquest fet, sobretot en un context de transformació digital, ja que el concepte IoT es troba estretament lligat a d’altres tecnologies com la robòtica col·laborativa, el Big Data, el Blockchain, la intel·ligència artificial o la impressió 3D, pilars de l’actual revolució 4.0.

Sumant, per exemple, les 103 empreses focalitzades en IoT amb les 90 que es dediquen a impressió 3D, tenim una facturació global de 215 milions d’euros, amb 1695 llocs de treball directes. En aquest grup hi trobem des de proveïdors de solucions fins a desenvolupadors de software, passant per fabricants de hardware, integradors, consultories i enginyeries. El 92% són pimes amb un alt nivell d’internacionalització, format tant per startups com per empreses consolidades.

La combinació d’una economia industrial amb un potent sector TIC és clau per al desenvolupament de la Industria 4.0. Cal pensar que el primer representa el 21% del PIB català, percentatge que es troba per sobre de la mitjana europea i que ja acompleix amb els objectius de la UE per al 2020.

La nostra comarca és un exemple de tot això. Ens definim com un territori industrial, i disposem també d’un important sector TIC. Tenim tots els ingredients per no només ser espectadors dels canvis, sinó esdevenir-ne els seus protagonistes. Però no tot és bonic. Lluitem contra un fet molt significatiu, que cal combatre amb totes les forces, per poder aconseguir aquest anhelat paper: la ignorància. I permeteu-me aquest adjectiu, més aviat despectiu, per descriure de forma més o menys encertada la situació actual de la gran majoria d’empreses, si hem de situar-les en alguna posició concreta.

A la immensa majoria d’entrevistes, taules rodones i reunions sectorials a les que tinc el privilegi de poder assistir s’està d’acord en un fet: la transformació digital és una realitat a la que no podem donar l’esquena. Fins aquí, molt bé. Però rascant una mica més t’adones que hi ha molt de mimetisme en les respostes i que, probablement, la sinceritat que s’esperaria no hi és present. El desconeixement sobre el què s’està parlant és un gravíssim pal a les rodes que no permet que aquestes girin a les revolucions adequades. De què estem parlant quan parlem de la revolució 4.0, indústria 4.0 o quarta revolució industrial?

La mateixa paraula revolució ha de sacsejar-nos i fer-nos veure que no estem parlant d’una simple millora d’un sistema a un de prestacions superiors. Això seria una evolució. Una revolució implica un canvi de model, passar de fer les coses d’una forma a fer-les d’una forma diferent. Encara que l’objectiu final sigui exactament el mateix. I a dur a terme aquesta revolució ens hi ha estan ajudant tota la galàxia de noves tecnologies que ens inunden cada dia, i que permeten que les coses puguin fer-se de maneres diferents. Ens trobem immersos en una guerra de lideratges a nivell mundial, que aquestes últimes dècades han tingut regust americà, però que països com xina volen reconquerir a base de controlar l’or negre d’aquesta última revolució: les noves tecnologies. Nosaltres, sense capacitats de lluitar en una guerra a una altra escala, podem fer una cosa molt bona: observar, entendre, aprendre i aplicar tots els avantatges que se’n derivin, per trobar-nos a la primera línia i ser model per als demés.