Un article de
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa
16 de juliol de 2023

Una centenària i incomparable nissaga familiar, sempre al peu de canó, regentant amb professionalitat la Impremta i Papereria Codorniu

Corria l’any 1912, quan els dos cunyats Francisco Codorniu i Bernadas i Josep Miranda i Vives, impressors i paperers, van establir-se com a socis per a fundar la Impremta La Moderna, ubicada a l’antic Carrer St. Pere Màrtir (ara, Rambla General Vives), número 19. Tot i això, seria el 1921, quan aquesta societat es dissoldria; i, per la seva banda Josep Miranda i Vives, juntament amb la seva muller Josefa Codorniu i Bernadas, van mantenir l’establiment del número 19, de La Moderna, també conegut com a Impremta i Papereria Miranda (unes dependències comercials que, més endavant, es traslladarien a la Rambla de Sant Isidre). Mentrestant, a uns passos, al número 25 de la futura Rambla General Vives, s’establirien, amb la denominació actual d’Impremta Codorniu (amb la papereria a la part de La Rambla i la impremta a la part posterior), Francisco Codorniu i la seva esposa Trinidad Claramunt Solé; un negoci que continuaria el seu nebot Josep Marsal i Claramunt, en una operació de compra a l’any 1950. En qüestió de temps, la impremta se separaria de l’establiment comercial instal·lant-se al carrer de Sant Lluís, essent regentada pel mateix Josep Marsal, i mantenint la identitat Impremta Codorniu.

Interior de la botiga amb Josep Marsal.

Seguidament, arran del casament, el 1961, entre Josep Marsal i Claramunt i Ángela Marsal i Claramunt (Tous, 1940); en Josep Marsal continuaria com a impressor i Ángela Marsal abandonaria el seu exercici de parvulista a l’Escola Pía per a regentar el despatx comercial, al costat de dues dependentes. En aquest sentit, cal posar en valor no només la tasca professional de les dones darrere del taulell, en negocis familiars, sinó també la fermesa a dur a terme la doble funció de dona treballadora i de mare, tota una conciliació laboral-familiar; endemés, no cal dubtar que, més enllà de l’atenció al públic, regentar un establiment també exigia un bon domini dels afers comptables i de facturació.

Treballadors de l’empresa / Foto: Carmel·la Planell

Del que havia estat inicialment una papereria tradicional, aquest negoci, a la dècada dels 70’, va anar guanyant una important clientela a mercès d’una eficaç adaptació a un nou tarannà de mercat i a les demandes d’una Igualada cada cop més industrialitzada. De més en més, l’empresa es va anar especialitzant en el subministrament propi de papereria i material d’oficina per a les empreses, àdhuc requerint més dependència cara al públic. Emperò, d’aquest període, data la mort del propietari, a l’any 1988, als 63 anys, una trista realitat que va comportar la continuïtat de l’empresa de la mà de la seva vídua, al despatx de l’establiment, i de la seva filla Teresa (Igualada, 1965), a la gestió del negoci; alhora que, la Neus (Igualada, 1963), la filla gran que, juntament amb el seu marit, Joan Llorens, dirigiria la impremta pròpiament dita.

L’Àngela, la Teresa i la Neus. / Foto: Carmel·la Planell

Tanmateix, a propòsit de la reeixida etapa iniciada anteriorment; de ser una empresa independent es va passar a oficialitzar una associació, d’abast nacional, amb el grup Serviempresa de proveïdors i distribuïdors de material d’oficina i escolar; conjuntura que va dotar a l’empresa Codorniu de productes molt més competitius segons l’evolució del mercat, bo i incorporant la publicació de catàlegs específics i l’ingrés a l’univers digital. Puntualment, coincideix amb les primeries del 2000, el trasllat del negoci al número 21 de la mateixa Rambla, guanyant més espai i obrint-se al carrer Sant Pau, tot possibilitant una gran exposició de productes i material d’oficina d’alta gamma (MontBlanc, entre d’altres). Simultàniament, la impremta passaria a instal·lar-se en una nau dels Plans d’Arau.

De dies més recents, amb motiu de la jubilació d’Àngela Marsal, aquesta inequívoca nissaga familiar segueix al peu del canó en mans de les dues filles i el gendre; i, sempre vetllant per una qualificada professionalització.

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×