“Una altra mirada a Miquel Martí i Pol”, de la mà de l’artista Maite Franquesa Martí, a la Biblioteca Central d’Igualada

19 de novembre de 2021

Una presentació personal de l’artista Maite Franquesa Martí, perquè tot té una raó de ser…

La Maite, filla d’Igualada (1958), va cursar els estudis elementals i superiors al col·legi de les Escolàpies, i va fer la carrera de magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva estima per al món de l’educació infantil va empènyer-la a posar en marxa la Llar d’infants “Montserrat Xics”, on hi va treballar més de dues dècades. Seguidament, arran del tancament d’aquest centre, a l’any 1992, va considerar oportú un canvi d’orientació professional, bo i incorporant-se a l’empresa familiar, “Cal Franquesa”; per a desenvolupar les funcions pròpies de decoració i muntatge d’aparadors dels establiments d’aquesta marca, en diferents poblacions.

Havien de passar alguns anys més, però, per a què, a propòsit de la seva entrega a la lectura, despertés en ella un interès pregonament artístic, conformat en una total passió per a la confecció de petites peces artístiques plenes de contingut i missatge. Això és, va començar a fer quadres després d’un temps d’aturada a la feina, i la incorporació al 2017 a l’empresa familiar amb un altre nom. La clau d’aquest canvi de registre personal envers l’esfera creativa, al costat de la lectura, cal trobar-lo també en les sensacions produïdes per determinades situacions viscudes a propòsit de records d’escapades i viatges.

Precisament, gràcies a l’obsequi d’una pedra que li van portar del Marroc, ara fa un cinc anys; en va sorgir una sorprenent creació: un quadre amb la pedra i un text del conte “El petit príncep”. A partir d’aquí va emergir un agosarat treball d’inventiva i sentiment per a la confecció de frases, textos i poemes rescatats -o si es vol segrestats- de lectures que realment l’havien motivada; uns textos que havien d’acompanyar el que són aquestes suggeridores composicions naturals, de petit format fetes amb matèries primeres: pedres, sorres, escorça, branques, uns elements de Natura, enginyosament disposats sobre suports de fons blanc, i amb algun que altre motiu ben simple.

Efectivament, aquests quadres, capritxosament petits i amorosament confeccionats, van ser el primer pas d’una magnífica Exposició a la Biblioteca Central d’Igualada, a l’any 2018. D’aleshores ençà, Franquesa, mai més no ha parat de crear-ne d’altres, en molts casos per encàrrec i acompanyant-los ocasionalment d’algunes frases o textos proposats per alguns particulars; als quals -val dir-ho- tota la composició els confereix un especial significat. Tanmateix, ara i aquí, i per aquesta avinentesa, la base d’aquesta exposició és el llibre “ABCDARI”, una joia literària de Miquel Martí i Pol. Això és, l’obra d’aquest poeta vesteix molts fragments per a aquestes composicions, en qualitat d’una extraordinària imatge poètica.

En paraules de Franquesa: “Prendre com a punt de partida aquest “ABCDARI” ha estat tot un repte personal, i el que és més, una il·lusió, a l’hora de donar vida a través d’unes imatges -vestides de materials que jo obtinc del medi natural- i unes paraules curosament destriades -que m’han transmès potents missatges- a mode dels populars haikus japonesos. De moltes hores se’n deriven, doncs, aquestes peces; unes més laborioses que altres, però en definitiva, una producció artística que Franquesa ha aconseguit de presentar en una fantàstica mostra d’un encadenat d’imatges que van de la A a la Z.

Pas a pas i quadre a quadre veus reconstruït tot aquell imaginari poètic de l’alfabet secret de la solidaritat humana a partir dels versos de Miquel Martí i Pol. En summa, una mostra d’elements de la Natura acompanyats de paraules i pensaments, plens de sentiment i poderosos missatges que et submergeixen, des del més natural, en la bellesa de l’univers d’uns quimèrics somnis sobre tot el que cal esperar de la vida. I, al capdavall, més enllà de recuperar alguns apunts d’aquell cèlebre poeta, aquesta exposició ens participa de l’alfabet propi de l’autora i apunta ser tot un esclat de força i vitalitat, especialment perquè ningú senti en el seu caminar cap àpex de solitud.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari