El 18 de desembre surt a les notícies el titular “El vessament de 20.000 litres de gasoil al riu Anoia amenaça la qualitat de l’aigua de quatre municipis”; el robatori d’una canonada d’una empresa que treballa a la vora del riu Anoia, amenaçava amb conseqüències fatídiques la salut ambiental del riu. L’Agència Catalana de l’Aigua i Agents Rurals se’n lamenten, però la diagnosi no és dolenta; Agents Rurals via X diuen “el vessament d’hidrocarburs afecta 4,6 km del riu Anoia al seu pas per Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt. No s’han detectat peixos morts o afectacions a la fauna”.
Arran de voler conèixer quines són les problemàtiques reals d’aquest vessament, dues integrants d’Igualada pel Clima -Meritxell Tudela i Sílvia Del Fresno- fan un recorregut pel riu i expliquen que, malgrat la tragèdia del gasoil, el riu fa anys que és mort.
Només arribar al primer tram, a l’alçada de l’abocador de Vilanova del Camí, ja es poden observar aigües tèrboles, una olor podrida i un cabal més aviat fluix. “Des de fa anys s’està fent seguiment del riu des del Projecte Rius, s’avalua la presència d’invertebrats i de substàncies químiques dissoltes. El tram que va des de l’entrada d’Igualada, fins a la sortida de tots aquests nuclis urbans (Igualada-Vilanova-Montbui), està en estat pèssim i aquí hi ha responsables” expliquen.
Igualada pel Clima és una entitat ecologista que, des de fa anys, denuncien a través de les xarxes socials el mal estat del riu Anoia, focalitzat en el tram que passa per Igualada i que, de manera voluntària, organitzen trobades per fer neteja del riu.
En aquesta realitat distòpica hi ha responsables; l’Agència Catalana de l’Aigua, els ajuntaments d’aquests nuclis urbans i les empreses.
20.000 litres de gasoil no són pocs, i evidentment, les conseqüències que tenen envers la llera del riu no són positives; tot i això, no deixa de ser una gota més de les problemàtiques sistèmiques en què es troba el riu a la nostra comarca. Des d’Igualada pel Clima es fan constantment anàlisis de la qualitat del riu. “Els resultats extrets de les anàlisis de la qualitat de l’aigua previs a l’abocament ja són dolents, per tant, el problema és inherent. És urgent que hi hagi actuacions i que l’ACA s’hi posi, els governs locals s’hi posin, es multin els abocaments il·legals; que se’n produeixen i que a més a més la gent els denuncia… Nosaltres tenim notícies, data i hora, d’abocaments il·legals”.
Els A.R. van dir que no havien trobat cap peix mort… és que no hi havia peixos!”.
L’olor penetrant de gasoil es pot sentir a mesura que ens anem apropant al lloc del vessament; parlem que aquesta “excursió” es realitza un 24 de desembre, és a dir, sis dies després del vessament, i, tot i això, la fortor de gasoil és viva. “El gasoil crea una capa per sobre de l’aigua, per tant, el vessament haurà impedit que si hi havia alguna vida en forma de larva o d’ou d’algun insecte, segurament ha mort. El dia del vessament els Agents Rurals van dir que no havien trobat cap peix mort… normal, és que no hi havia peixos!”.
La Meritxell Tudela és biòloga i professora d’institut i explica que a finals de juny, amb una alumna que feia el treball de recerca van anar a analitzar l’aigua i només s’hi van trobar quironòmids, uns petits invertebrats que poden viure en aigües molt dolentes perquè tenen la capacitat de sobreviure amb molt poc oxigen. Aquests 20.000 litres de gasoil empitjoren una situació que ja era límit.
Seguint el decurs del riu direcció la Pobla de Claramunt, es poden veure trossos de tovalloletes brutes enganxades als arbusts de la llera del riu. La Meritxell i la Sílvia expliquen que les tovalloletes, bolquers i brossa provenen de les sortides de col·lectors que, quan plou, fan que sobreïxi la porqueria i aquesta vagi a parar al riu. “A Igualada en tenim detectades tretze d’aquestes sortides del col·lector. És cert que l’Ajuntament ha posat unes quantes xarxes, una reixa, però és insuficient, només n’ha posat a tres o quatre sortides”.
Aquests 20.000 litres de gasoil empitjoren una situació que ja era límit.
Igualada pel Clima insisteixen que no volen fer acusacions en va; sí que expliquen, però, que les aigües fecals i residuals han d’anar a parar a la depuradora. Quan plou aquesta no pot absorbir tanta aigua i, per tant, va a parar directament al riu. Si mirem per Google Maps en vista aèria el transcurs del riu Anoia per casa nostra, podem observar que pel Molí Blanc l’aigua entra verda i per Vilanova marxa negra; això fa pensar que els nuclis involucrats en aquest traspàs (Igualada, Montbui i Vilanova) són negligents en la cura del riu.
Continuem caminant, la fortor de gasoil es queda enrere, però la pudor de podrit hi és tota l’estona. Es veu una altra sortida de col·lector d’on no només surt aigua, es crea també una espècie d’escuma si més no, curiosa. La Sílvia i la Meritxell expliquen que al seu dia es va engegar un projecte de ciència ciutadana “Llegim el riu” de la mà del Servei de Biblioteques i el Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, els ajuntaments i les biblioteques municipals. “Aquell dia ja va sortir una diagnosi del riu a l’alçada del tanatori, que indicava que la qualitat de l’aigua era dolenta, i d’allà, en teoria, n’havien de sortir tot de projectes per recuperar el riu. No només és un voluntariat de gent que pren dades, quan crides la gent a fer les inspeccions, la gent hi és, però després quan han de venir els governs… falta voluntat política i diners”.
Paradoxalment, s’acaba l’excursió al rierol que ve del Raval de Can Aguilera. No hi ha massa cabal, segurament degut a la sequera, però es veu el fons del riu, una aigua transparent a escassos metres del riu negre que vèiem abans. Això, demostra un cop més que amb voluntat es pot fer bé i que casa nostra té capacitat per acollir un riu en condicions.
