En un article de la setmana passada feia referència al risc que suposava confiar cegament en la reindustrialització de la Conca d’Òdena, atès que és un sector que perd llocs de treball en un degoteig constant. Afirmava, a més, que era un error esperar que vingués una gran empresa de fora a crear ocupació. De fet, fa basarda l’argument de portar una corporació gran que faci de tractor d’altres indústries i que siguin aquestes altres empreses les que omplin els polígons buits. No poseu mai tots els ous en un únic cistell. Malfieu-vos de les empreses amb el poder de decisió lluny d’aquí. Recordeu el tancament de Lear a Cervera el 2002 i l’efecte dòmino que va tenir a tota la Segarra. Més recents són els casos de les fàbriques de Sant-Gobain, a l’Arboç, i de Bosch, a Castellet i la Gornal, i les seves conseqüències al Baix i l’Alt Penedès, per no parlar de Nissan a la Zona Franca.
Hi ha altres camins més solvents a l’hora d’assentar les bases d’un nou full de ruta per a la Conca d’Òdena, tot i que potser menys fàcils. El que és segur és que cal comptar amb el talent del territori. La residència de gent gran Colisée Igualada, inaugurada l’any passat, té una plantilla de 65 persones de diverses categories professionals i només ocupa mitja illa a la trama urbana de la ciutat (aquí no val retreure que la cadena catalana STS va ser comprada fa dos anys pel grup francès). Stikets és una empresa industrial i tecnològica que ha creat de 40 llocs de treball en deu anys i que ha recuperat part de l’immoble de Cíclope a l’emblemàtic passeig de Verdaguer. Els valors de la companyia van més enllà dels mers beneficis econòmics, tot i que el 2020 -l’any de la pandèmia- va facturar un 33% més que l’any anterior (tampoc serveix el contra argument que la CEO, Stephanie Marko, és d’origen nord-americà). Són més de cent llocs de treballs sense necessitat de nou sòl industrial.
En el nou full de ruta, convé invertir en la terciarització de l’economia. La reinvenció de la Conca d’Òdena passa per la maduració del turisme, pel desenvolupament de la Universitat de Lleida (UdL) i per la potenciació de les TIC, però anem a pams.
La Conca d’Òdena és a la difusa frontera que separa la Catalunya metropolitana i la rural. A menys d’una hora barata de distància, tenim un mercat de 5,5 milions de persones, moltes de les quals poden interessar-se per atractius com el patrimoni, el paisatge, la natura i tots els seus derivats (per aquest mateix motiu som una comarca atractiva per a abocadors i parcs d’energies renovables: som un territori verge a prop dels consumidors). Amb cinc articles publicats a La Veu de l’Anoia i les diverses aportacions a Ràdio Igualada sobre les potencialitats del turisme d’oci i el turisme d’incentius, crec haver tractat el tema amb escreix.
Els campus igualadins de la Universitat de Lleida han de créixer i crear ocupació directa i indirecta. De la UdL n’han de sortir empreses (spin off), esperant que algunes d’elles es consolidin i siguin bressol de llocs de treball de qualitat. És un encert haver especialitzat un campus en la salut, buscant sinergies amb l’Hospital Universitari d’Igualada. Tant de bo encara s’especialitzés més i apostés per la medicina integrativa, que combina la medicina hegemònica amb disciplines com l’homeopatia, la naturopatia, la medicina tradicional xinesa, l’aiurveda i un llarg etcètera.
El nostre territori ha d’esdevenir un clúster de negocis TIC que prestin serveis arreu i aquí. Tots els sectors econòmics de casa nostra se n’han de beneficiar: serveis, indústria, activitat agropecuària i comerç. Des de l’empresa més gran fins a la botiga més petita han de fer una inversió continuada per les TIC. Només així la Conca d’Òdena serà competitiva.
