Fa un mes escaig que l’enderrocament de l’antic molí paperer de Cal Guarro, situat a la Pobla de Claramunt, va agafar a la comarca per sorpresa. La destrucció del molí suposava la pèrdua d’un edifici d’immesurable valor patrimonial, construït a mitjan segle XVIII i que estava en procés de convertir-se en Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). L’empresa propietària i promotora d’aquest enderrocament va ser la Unió Industrial Paperera SA (UIPSA), i ara salten altra vegada les alarmes davant una nova amenaça cap al patrimoni industrial de la comarca de l’Anoia, per part d’aquesta mateixa empresa, propietària del conjunt Cal Batlle. Situat a la Torre de Claramunt, Cal Batlle és una agrupació de tres antics molins paperers, que formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i que van ser construïts al s. XVIII. Ara, sembla que la seva supervivència està en perill.
Cal Guarro exemplifica la manca per l’interès patrimonial
L’enderrocament del molí paperer de Cal Guarro situat a la Pobla de Claramunt i datat del s. XVIII, va generar furor entre la societat civil. Enmig d’una guerra d’assenyalaments per buscar responsabilitats, es va perdre un element patrimonial cabdal per la comprensió de la configuració de l’entorn. La directora del Museu Molí Paperer de Capellades, Victòria Rabal, explica a La Veu de l’Anoia com l’empresa UIPSA ha anat adquirint terrenys propers a la llera del riu al llarg dels anys per poder assegurar-se aigua. En molts d’aquests terrenys hi havia situat antics molins paperers; “molins que tenen molta història, i l’interès de l’empresa ha estat sempre enderrocar-los per no tenir problemes”. Tal com apunta Rabal, ja l’any 2009 es va enderrocar el molí de Cal Ramonet, situat a Capellades, el qual “tenia pintures de frescos a la paret”. Més endavant, es va voler enderrocar un altre molí de la comarca, però finalment no van poder, ja que era Bé Cultural d’Interès Local, i ara -a banda de Cal Batlle-, hi ha una altra torre modernista situada a la Pobla de Claramunt -Cal Font-, en perill de ser enderrocada.
Victòria Rabal “amb Cal Batlle, el Consell té una segona oportunitat per demostrar que sí que els hi importa el patrimoni”
Pel que fa a l’antic molí paperer de Cal Guarro, la directora del Museu assegura que “el Consell Comarcal ho podia evitar”. Segons Rabal, “el Consell tenia des del mes de juliol el projecte per convertir aquell edifici en BCIL, amb un informe molt complet per part de la Diputació de Barcelona; si hagués fet la tramitació no s’hauria pogut enderrocar”. Cal tenir en compte que en municipis inferiors a cinc mil habitants -com és el cas de la Pobla de Claramunt-, l’ajuntament no té prou ens per a tramitar aquest títol, i per tant correspon al Consell Comarcal.
Una nova oportunitat
Segons Victoria Rabal “amb Cal Batlle, el Consell té ara una segona oportunitat per demostrar que sí que els importa el patrimoni”. Ara mateix, arran de la demanda d’enderrocar Cal Batlle per part de UIPSA, es va demanar a la Generalitat de Catalunya un dictamen de valor patrimonial del conjunt d’edificis, i aquesta ho va delegar a la Diputació de Barcelona, que, segons Rabal, “estan elaborant un molt bon informe; s’està buscant molta informació d’aquests tres molins que en principi anaven per separat, però que ara es coneixen per Cal Batlle”. Aquesta agrupació forma part dels Molins de la Costa, un conjunt de setze edificis que utilitzaven l’aigua de la bassa de Capellades.
Jordi Parcerissas “L’enderrocament de Cal Guarro és responsabilitat del propietari”
En relació amb l’enderrocament de Cal Guarro, el president del Consell Comarcal Jordi Parcerissas, va respondre en una entrevista feta per aquest mitjà que “el responsable que el molí de Cal Guarro ja no hi sigui no és ni de l’Ajuntament de la Pobla ni del Consell Comarcal; és el propietari que decideix enderrocar-lo”. Assegura que la tramitació era conjunta del Consell amb l’Ajuntament per la casuística del municipi, però que “l’impuls per declarar BCIL un edifici ve de l’ajuntament, i l’expedient es va iniciar quan es va saber que l’empresa tenia intenció d’enderrocar-lo”. Parcerissas afegeix que “quan s’inicia un expedient de forma precipitada o de forma reactiva, moltes vegades no està complet i això fa que es dilatin tots els terminis burocràtics”, i al·lega que fruit d’aquest fet, “el titular va decidir tirar pel dret i enderrocar el molí”.
El president del Consell Comarcal diu que “en vistes del que ha passat a Cal Guarro, com a Consell Comarcal hem activat una comissió de persones vinculades amb el món de la cultura i la defensa patrimonial”. Parcerissas es compromet a fer un catàleg que indiqui “què tenim a la comarca i com ho hem d’anar protegint”, i denúncia que davant d’aquests casos “estem molt desprotegits”. Jordi Parcerissas s’espolsa de responsabilitats assegurant que “amb les eines de les quals disposem ara mateix se’ns fa molt difícil aturar quan el propietari vol enderrocar quelcom protegit; necessitem eines jurídiques, però ja tenim el compromís tant del delegat del Govern com de la conselleria per tal de tirar endavant aquestes proteccions més integrals”.
Per la seva banda, l’alcalde de la Pobla de Claramunt, Antoni Mabras, ha explicat a La Veu que l’enderrocament del molí “va ser un dissabte al matí quan l’empresa no tenia llicència per enderrocar-ho”; Mabras assenyala que des de l’Ajuntament van requerir a l’empresa “una sèrie de modificacions”, que l’empresa no va presentar i que, per tant, aquell enderrocament no estava aprovat pels arquitectes municipals. Pel que fa al Consell Comarcal, diu que el setembre de l’any 2023 van presentar un expedient per convertir Cal Guarro en Bé Cultural d’Interès Local, que va ser retornat, ja que s’havien de fer modificacions; després de fer aquestes modificacions, el juliol del 2024 el Consell va acceptar l’expedient, però no el va portar a ple. Segons l’alcalde, “el consell hauria pogut passar pel ple l’expedient i no ho va fer, però al final qui va fer l’enderroc és l’empresa”.
L’empresa UIPSA no ha volgut fer declaracions a aquest mitjà.
Donar valor al patrimoni industrial
El 15 de juny, la doctora d’Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Lourdes Munné Sellarès, va presentar el seu llibre “Els molins paperers. Origen, arquitectura, funció i evolució (Comarca de Capellades, 1700-1950)”. Victòria Rabal explica com “Molta gent no li dona importància al patrimoni industrial, i llibres com aquests, valoren el patrimoni i l’imaginari col·lectiu que són molins, que els han vist tota la vida i que no li donen importància.”
