El part és un moment únic, és la porta d’entrada del nostre nadó al món i un procés pel qual mares i pares es preparen durant mesos. Si ens fixem en la definició científica, el part és un procés fisiològic dinàmic, que fa que el fetus transiti des de l’úter fins a l’exterior. En el nostre context sociocultural és habitual que es produeixi en l’entorn hospitalari, on la dona pot rebre una atenció més o menys medicalitzada. En aquest reportatge aprofundirem en el procés de part i resoldrem els dubtes més freqüents.
La data probable de part. Quan em toca tenir el nadó?
La data probable de part és una data teòrica que correspon a les 40 setmanes. No és el dia exacte de naixement; el part es pot desencadenar de les 37 a les 41 setmanes. Abans de les 37 setmanes, es considera un part preterme. Allargar l’embaràs més enllà de les 42 setmanes està desaconsellat perquè augmenten els riscos pel fetus.
La data probable de part es calcula en funció de l’última regla de la mare. En ocasions, aquesta es modifica (i per tant també la data probable de part) si la mida del fetus a l’ecografia de primer trimestre no es correspon amb les setmanes d’embaràs.
Signes del part. Quan he d’anar a l’hospital?
El primer motiu serien les contraccions. En el cas de les dones que tindran el seu primer fill, es recomana que vagin a l’hospital quan tinguin contraccions doloroses i regulars, cada 3 – 5 minuts, durant 2 hores. En el cas de segons fills o més, es recomana que hi vagin al cap d’1 hora de tenir contraccions regulars. El segon motiu seria perquè han trencat aigües. Si les aigües són clares (transparents) i el nadó es belluga bé, poden esperar a venir a l’hospital quan comencin les contraccions o al cap de sis hores d’haver trencat aigües. Si les aigües no són clares i el nadó no es mou, es recomana anar a l’hospital.
A vegades pot ser que no tinguem clar si hem trencat la bossa d’aigües o no. Davant del dubte, és preferible anar al servei d’urgències d’obstetrícia, on es valorarà a la pacient, es farà una prova innòcua per confirmar el trencament de la bossa i es realitzarà un monitor fetal, per confirmar el benestar del fetus.
Motius d’alarma
Cal acudir a l’hospital si el nadó no es mou, si la mare té un sagnat vaginal igual o superior a una regla o si té un dolor abdominal intens.
La fase de pròdroms: el cos es prepara pel part
És la fase latent del part durant la qual el coll de l’úter madura, és a dir, s’escurça i s’estova fins que està esborrat i centrat i a uns 3-5cm de dilatació. Aquesta fase pot durar dies, sobretot en el primer fill. En el cas de segons fills, aquests procés es dona conjuntament amb la dilatació.
Fase activa, l’inici del treball de part
A partir d’aquí, comença la fase activa del part. Si la dona ho desitja, seria el moment de posar analgèsia peridural. Aquesta fase pot durar entre 18 i 24 hores per un primer fill i entre 12 i 18 hores per un segon fill. El professional que atén el part en valora l’evolució a través dels tactes vaginals, intentant fer-ne els mínims possibles per no produir molèsties. L’objectiu és veure que el part va endavant, és a dir, que la dilatació va augmentant. Quan s’ha arribat als 10cm de dilatació, es considera dilatació completa i comença l’expulsiu.
L’expulsiu: sortida del nadó
En aquesta fase el nadó comença a baixar pel canal de part. En primers fills pot durar entre 3 i 4 hores i en segons fills acostuma a ser una mica més ràpida, fins a 3 hores. Si la dona no porta analgèsia peridural, es recomana moviment i que quan tingui ganes d’empènyer ho faci. En el cas de portar analgèsia, com que a vegades no noten les contraccions, els professionals que atenen els parts les guien per empènyer. L’expulsiu acaba amb la sortida del nadó per via vaginal.
En algunes ocasions, l’expulsiu necessita d’ajuda; per motiu fetals, materns o per una progressió inadequada del part. Per ajudar a la sortida del fetus, s’utilitzen instruments com la ventosa, el fòrceps o les espàtules, que permeten als professionals col·laborar en la sortida del nadó.
Durant l’expulsiu, es valora la rigidesa del perineu. La episiotomia és un tall en el perineu per eixamplar el diàmetre de la vagina, que no es fa de forma rutinària. Es realitza una episiotomia només en les pacients que ho necessitin, per evitar estrips d’alt grau (aquells que afecten l’anus i l’esfínter) o si hi ha signes de patiment fetal.
El deslliurament de la placenta
Un cop s’ha produït el naixement, ja només queda el deslliurament de la placenta. A l’Hospital d’Igualada, seguint amb les recomanacions de les societats científiques i de l’Organització Mundial de la Salut es fa el deslliurament dirigit. S’administra oxitocina just després de la sortida del nadó per afavorir que la placenta surti més ràpid i disminuir el risc d’hemorràgia postpart o una retenció de placenta. Al nostre centre sempre es fa pinçament tardà del cordó umbilical, és a dir, que el cordó es talla més enllà del primer minut o un cop ha deixat de bategar.
