Circula per les xarxes, una entrevista d’Albano Dante al professor d’institut Gerard Furest que m’ha impactat. Resulta que tenim les eines i el coneixement per defensar el català, i l’estem deixant morir, en un exercici de suïcidi cultural i nacional.
En l’entrevista es demostra que els darrers deu anys, ha fet més pel català Bonpreu/Esclat que, amb tot el seu pressupost, la Generalitat de Catalunya. La política de l’empresa catalana consisteix bàsicament en posar com a norma, l’ús preferent del català a l’interlocutar amb els clients. Això inclou, és clar, la retolació de les diferents seccions dels establiments en català i en exigir que tots els productes a la venda estiguin etiquetats també en català. Totes aquestes mesures estan emparades per la llei… per la llei espanyola!
Hi ha grans cadenes estatals, de fet la majoria, on és més normal trobar productes etiquetats exclusivament en castellà i portuguès que no pas que incloguin la corresponent informació de consum en català malgrat que, com a consumidors, els catalans estem per damunt del 22% del conjunt del mercat espanyol i globalment tenim molta més importància en volums de consum que no pas el mercat portuguès.
Molts de nosaltres, jo el primer, lamento la baixada de pantalons que ha fet el Parlament de Catalunya amb la reforma de la llei d’ensenyament, però em temo que a l’hora de comprar els consumidors no sabem exigir el nostre dret a ser atesos en català i que la informació de consum és obligatori que sigui escrita en la nostra llengua. Els catalans no solament hem anat deixant de banda el comerç de proximitat per proveir-nos en els grans cadenes foranes, sinó que tolerem que no ens respectin els nostres drets com a consumidors, tot i ser els seus millors clients.
La política de respecte lingüístic que practica Bonpreu/Esclat és la demostració que a Catalunya es poden mantenir negocis respectant i potenciant l’ús de la nostra llengua.
Com a consumidors -i també com a ciutadans- tenim un seguit d’eines que no estem utilitzant i, en no fer-ho, consolidem un domini polític i econòmic que més d’hora que tard, acabarà amb la nostra riquesa cultural i amb la nostra pròpia identitat.
Fins ara he estat client de Bonpreu perquè m’hi sento còmode i ben servit, fins i tot quan passo per caixa. Ara, en adonar-me del respecte pel català que practica la companyia, hi compraré encara més satisfet… i amb el ferm propòsit d’utilitzar per tot arreu les eines legals per exigir el respecte a la meva llengua.
Les eines hi són. Només falta la voluntat d’agafar-les i utilitzar-les.
