Antoni Aliana és el màxim responsable a Catalunya de la branca de l’empresa Ferrovial que es destina als serveis, que inclou la gestió dels residus. Coneix de primera mà tot allò que succeeix amb la consulta dels Hostalets de Pierola, i explica el posicionament de l’empresa en aquesta entrevista.
Per a Ferrovial, què representa aquesta consulta popular?
Crec que intenta apel·lar al sentit democràtic de decisions transcendentals que s’han de prendre des de l’Ajuntament dels Hostalets. El fet de tenir un dipòsit controlat que està operatiu des de fa 30 anys, comporta decisions d’aquest tipus. És cert que les empreses, fins ara, i no només als Hostalets sinó en general, han gestionat aquestes instal·lacions, diria, amb poca transparència, en el sentit de no ensenyar les activitats que s’hi desenvolupaven, i en el fons no hi ha res a amagar.
Són activitats molt de tipus industrial, amb un gran contingut tecnològic que normalment són desconegudes per part de la ciutadania. Fins ara no es consultava a la ciutadania, però el fet de fer-ho ara és un repte, que a nosaltres ens interpel·la i ens obliga a explicar exactament les activitats. Ho veiem com un fet positiu. No hem d’amagar res i, de fet, tenim als Hostalets de Pierola un dels dipòsits controlats més ben gestionats d’Europa. Ens agrada que la gent ho sàpiga.
Per què és necessària l’ampliació? Perquè el que hi ha no dona per més, o perquè és millor que buscar un altre lloc?
Els dipòsits controlats són instal·lacions que tenen un impacte en el territori allí on se situen. Habitualment han evolucionat d’antigues instal·lacions que moltes eren il·legals i, de mica en mica, han anat incorporant nous sistemes tecnològics i de gestió, i s’han legalitzat.
El fet d’ampliar-los forma part de l’estratègia de gestió de residus a nivell nacional. La Generalitat té un esquema que, en primer lloc, intenta reduir el nivell de residus que generem entre tots. En segon lloc, intentar aprofitar el màxim de materials i recursos que generen derivats d’aquests residus, i en tercer, intentar portar als dipòsits controlats el menor volum possible de residus.
Encara ara estem en una situació que, tot i que els índex de reciclatges s’han incrementat, no som capaços d’aprofitar tots els residus que generem, per tornar-los a posar dins el cicle productiu. Això fa que encara necessitem dipòsits controlats. Hi ha objectius de la Unió Europea molt ambiciosos, de manera que arribi als dipòsits el 2030, només el 10% dels residus que generem, i en aquesta línia estem treballant. Els volums que arribin seran cada cop menors. Però encara ara estem en aquesta línia de transició cap a la reducció, i per tant és necessari ampliar el dipòsit que tenim als Hostalets.
Què els diria, als veïns d’Esparreguera o Masquefa que habitualment es queixen de males olors, o de les conseqüències de tenir un abocador tan a prop, sense poder disposar dels “privilegis” que tenen els veïns dels Hostalets de Pierola?
Doncs que en bona part tenen raó. Els efectes secundaris pel fet de tenir un dipòsit controlat ineludiblement repercuteixen en els termes municipals de la vora… Hem signat convenis de col·laboració amb aquests municipis, perquè d’alguna manera es beneficiïn de forma directa d’algunes ajudes, o alguns ingressos addicionals que poden tenir pel fet de tenir un abocador al terme del costat.
Però per a mi l’important és entendre que tot això forma part d’un sistema integrat de gestió a nivell de Catalunya, i el fet de que en algun lloc s’hagi de posar un dipòsit controlat, igual que en algun lloc s’ha de posar una depuradora, o una central nuclear, doncs evidentment al final això comporta molèsties i inconvenients… Nosaltres, com a empresa, el que intentem és minimitzar aquests impactes, i això s’aconsegueix fent una gestió òptima, diria quasi excel·lent, des del punt de vista tècnic i tecnològic de la pròpia activitat.
Això és el que fem, i així ho avalen les més de 50 inspeccions que cada any tenim i que intentem passar de forma satisfactòria, però evidentment aquest impacte visual, d’olors o en el medi natural, està present. També és cert que, quan els abocadors es clausuren quan estan plens, aquest impacte visual es recupera. Les olors desapareixen.
En el cas dels Hostalets, estem en un moment en què 60 hectàrees ja estan en disposició de clausurar abans del 2024, que és part de l’abocador de 30 anys enrere. Estem fent ja els projectes per fer-ho. Són gairebé tres quartes parts de l’abocador existent, que és el que es veu des dels municipis confrontants. Llavors l’impacte visual es minimitzarà molt. Ja s’estan plantant arbres. A més, tota la superfície plana de la part superior del dipòsit s’hi van plantar les vinyes, perquè aquest era el compromís que teníem amb el propietari dels terrenys.
A l’Anoia ja hi ha molts municipis que estan fent la recollida de residus “porta a porta”. Es parla que es vol iniciar a mig termini a Barcelona. Això també influirà en el fet que el dipòsit controlat aguanti més temps, o que tingui menys trànsit i pudors?
Totalment. El que origina les pudors, bàsicament és la matèria orgànica en descomposició. El problema del “porta a porta” és que és un sistema de recollida més car perquè obliga a fer una recollida manual i també implica un canvi cultural i de mentalitat en els ciutadans, perquè han de separar els seus residus. Portem uns anys que estem estancats en els percentatges de reciclatge, a l’entorn del 30-40%, i no aconseguim superar aquesta barrera.
L’única manera de saltar-la és com succeeix per exemple a Osona, o en “porta a porta” està molt implementat, i s’arriba a xifres del 60%. Aquest és el camí, però és un sistema car, i has d’estar disposat a pagar-lo, i també comporta un canvi en els hàbits dels ciutadans. Llavors, el que es treu del contenidor gris, el de la “Resta”, és la matèria orgànica que la gent no separa. Ara mateix, el 40% del contenidor gris a Barcelona és matèria orgànica que podria anar al contenidor marró.
Crec que això ho aconseguirem, i crec que caldrà fer-ho de manera coordinada amb tots els municipis, perquè sinó acaba passant que hi ha ciutadans que carreguen al cotxe la brossa i la llencen al poble del costat que no fa el “porta a porta”. Si es fa bé, el volum de tones que acabarà en un abocador serà molt més baix i els percentatges de recuperació seran molt més alts. Les olors seran pràcticament nul·les, perquè no hi haurà matèria orgànica.
Ferrovial ha complert amb l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i amb els seus ciutadans en les compensacions?
Els sistemes de compensació formen part d’acords que negocien els ajuntaments amb els diferents operadors, i jo diria que l’Ajuntament dels Hostalets té un conveni molt bo, quant a generador de recursos. Altra cosa és quin ús se’n fa, d’aquests recursos, a què es destinen, si a despesa corrent, o a inversió, o a subvencions. Nosaltres aquí no hi entrem, això és cosa de l’Ajuntament. Puc dir que el que rep els Hostalets de Pierola són molts diners, un volum important a nivell de gestió pública.
Ara bé, s’ha de ser conscient que els dipòsits controlats algun dia s’acabaran, no es poden anar ampliant de forma indefinida. Per tant s’han de buscar alternatives des de la gestió pública a la dependència d’una sola entitat com pot ser un dipòsit controlat. La part positiva és que aquestes alternatives existeixen, i en el mateix món de la gestió de residus. Avui és un sector en plena expansió. Tot el que té a veure amb l’economia circular i la incorporació dels residus en els processos productius necessita de plantes de processament i de tractament.
Ferrovial té 19 plantes, en aquest sentit. Per exemple, les que recuperen l’alumini de les llaunes i el converteixen en làmines a través d’una foneria, i tornen a incorporar-se als processos de producció. El mateix amb els plàstics PET. Aviat tots els envasos, per normativa, hauran de ser de material reciclable, i bé que caldran empreses per fer aquesta feina. Un lloc ideal per crear plantes així és als Hostalets, al voltant d’un dipòsit controlat. Els residus, quan menys viatgin, millor. Això també ajudarà a l’Ajuntament a generar ingressos.
Com explicareu tot això als ciutadans dels Hostalets de Pierola?
Intentarem explicar de forma molt transparent què fem, convençuts que ho fem bé i amb totes les garanties de seguretat i de salut, minimitzant l’impacte que aquest tipus d’activitats tenen tant en el medi ambient com en la salut i benestar de les persones. Explicarem també la contribució que això suposa a l’ajuntament i com la gent se’n beneficia de manera indirecta.
