L’any 2013 el secretari del tresor dels USA Jack Lew va ser convidat a canviar la seva signatura que presentava una curiosa forma de cueta de porc i venia impresa en els emblemàtics bitllets de dolar. El mateix Obama va manifestar rialler que en Jack li havia assegurat que faria la signatura llegible… amb l’objectiu de no devaluar la moneda.
A les primeries del segle XX a Papua Nova Guinea, els nadius es proveeixen de menjar i altres bens bescanviant unes boniques closques de gastròpodes marins. De fet individus de zones ben disperses en aquell territori comparteixen llavors la creença que un grapat de petxines els permetrà gaudir d’un bon peix o de fruita fresca per sopar.
En aquells mateixos anys a Nord Amèrica podem identificar creences similars. El secretari del tresor, un respectat nadiu d’aquell territori i predecessor en el càrrec del Jack Lew, signa uns retalls de paper d’agradable color verd que els americans estan delerosos de rebre, convençuts que la seva vida millorarà de tenir-ne molts. En anys següents aquests papers reproduirien també la frase “in God we trust”.
Aterrem a la Catalunya de mitjans del segle XXI. Els individus d’aquesta complexa societat accepten comprar i vendre bens i serveis intercanviant uns bits de informació als que s’accedeix des d’uns enginyosos dispositius mòbils. Els catalans han confiat aquestes dades a unes poques entitats que les gestionen i emmagatzemen.
Arreu atorguem al diner -ja siguin petxines, retalls de paper verd o bits de formació- un valor que ens és útil per a l’intercanvi econòmic. Aquest valor depèn bàsicament de la creença ó de la ficció col·lectiva en que el diner serà acceptat demà pel meu podòleg, permetrà comprar escopinyes al super a la meva tieta i pagar els impostos al meu veí. Obama tenia doncs tota la raó del mon a demanar a en Jack Lew de canviar la cueta de porc per una signatura a l’alçada de la nostra fe en el dolar.
Xavier Morales, Economista.
