Un any més, el Zoom ens ha convidat a mirades molt més àmplies i profundes sobre determinats continguts, independentment de la seva procedència; tot una oportunitat per a descobrir -dins l’embalatge d’una sala fosca i davant de la gran pantalla- produccions de qualitat que no sempre estaran a l’abast del gran públic.
I, més enllà dels tradicionals films per a la petita pantalla, la pel·lícula alemanya “Rufmord”, del 2018; una de les guanyadores dels Premis Zoom, de la Secció Oficial, produïda en nom de la ZDF i Arte per la productora bàvara Hager Moss Film Gmbh, i dirigida per Viviane Andereggen, apunta a desbancar-se de les típiques produccions dramàtiques adscrites al gènere del thriller cinematogràfic per a esdevenir un provat document de denúncia social, de 88 minuts.
Amb un sensible tracte de gènere, i partint de l’excel·lent guió de Claudia Kaufman i Britta Stöckle, aquesta història que podria considerar-se d’entrada com a intranscendent va guanyant punts des del moment en què passa de ser un drama de signe psicològic a una inquietant qüestió d’àmbit social en què la trama exigeix una complexa –o quimèrica- investigació policial contra un cas de coacció i de difamació. Així, establerts en la ficció –d’uns fets que poden ser perfectament reals i no gens mediocres- la trama, amb diferents flashbacks que ajuden a enfilar l’agulla, se centra en una mestra vocacional molt apreciada pels seus mètodes pedagògics que, després de negar-se a signar una recomanació en favor d’un estudiant -malgrat els intents de persuasió del pare del nen- es converteix en una víctima d’assetjament i de denigració per a tot una comunitat. Això és, a la pàgina web de l’escola apareixen fotografies seves nua (d’una antiga relació) i a la vegada rep amenaces anònimes pel mòbil.
Mentre la investigació policial no avança, ella viu una creixent campanya de desprestigi no solament a l’escola sinó també en el seu entorn més immediat; un infern que es veu incapaç de frenar. Però, poc després, desapareix de sobte; i, a casa seva apareixen rastres de sang i proves que verifiquen una última relació. Tanmateix, malgrat les recerques, la policia no troba el seu cos … Tot plegat, un escenari inquietant on el llac del municipi serveix de teló de fons per a un seguit de seqüències de suspens; i un desenllaç que només pot contemplar una intrigant solució.
La pel·lícula reiteradament premiada com a millor film de TV, tant per part del públic alemany com de l’estranger, posa en valor el treball d’una jove directora i fotògrafa suïssa: Viviane Andereggen, formada a l’Acadèmia d’Art i Disseny de Basilea, així com especialitzada en Mitjans de comunicació i Etnologia a la Universitat de Basilea. A més del món de l’art, va perfeccionar-se en Estudis cinematogràfics; i, des del 2012 ha vist realitzat el seu anhel de dirigir diversos curtmetratges i llargmetratges, realitzacions per les quals ha estat mereixedora de reconeguts guardons fins a arribar al Zoom 2019.
