La Rosa Planesas és infermera i directora del Servei Català de la Salut del sector de l’Anoia. Dos anys després de l’arribada de la covid-19 a la Conca d’Òdena, parlem amb ella amb la mirada al futur per conèixer les seves sensacions així com el camí de la sanitat, els Centres d’Atenció Primària i el coronavirus.
Després de dos anys convivint amb la covid-19, com creus que avançarem?
Em sento incapaç de dir cap a on va la covid-19. Cada cop que hem pensat que ja ho havíem aconseguit ens ha tornat a enganxar una onada. La societat té la sensació que la covid s’ha acabat, i en part, és normal perquè tenim ganes de fer coses diferents, ganes de normalitat, però no ens hem d’oblidar que encara convivim amb aquest virus.
Com definiries ara mateix la situació de la covid-19?
Ara estem en una nova fase de covid: la de prevenció. Podríem dir que el 2020 va ser el principi i la lluita, el 2021, any de vacunes i respostes, i ara ens encaminem cap a un tercer any de prevenció i normalització.
En aquest moment, encara no sabem si podem parlar de post covid, però sí que busquem una nova normalitat on incorporem tot el que hem après en dos anys.
Les farmàcies han jugat un paper molt important durant aquesta sisena onada
Les oficines de farmàcia han fet un gran esforç que se’ls ha d’agrair. Amb la sisena onada l’Atenció Primària no donava l’abast i tenir més mans ens va ajudar moltíssim. També ens van ajudar molt amb els grups escolars, amb la gestió de supervisió i enregistrament dels resultats. Les farmàcies ja ajuden en serveis comunitaris com ara els cribratges de càncer… En definitiva, ja tenen una experiència prèvia i amb la covid s’ha obert una finestra que qui sap fins a on arribarà…
Amb la covid-19 les gestions telemàtiques han crescut amb força, com n’és un exemple La Meva Salut…
La covid ha estat una oportunitat per veure que no cal que tot sigui presencial. Davant d’aquesta pandèmia el departament ha accelerat el funcionament de La Meva Salut. Al cap i a la fi, és una aplicació molt útil amb la qual es poden fer consultes, demanar certificats, gestionar baixes… Abans de la covid-19, ja es parlava de desburocratitzar la sanitat, i amb la pandèmia es va accelerar aquest tràmit.
Però hi ha molts usuaris que encara no s’acostumen a les visites o les consultes per telèfon…
El sistema sanitari durant molts anys ha estat molt paternalista, amb un tracte de tu a tu. En alguns casos s’omplia l’agenda de visites per tràmits com ara agafar un paper, i això també col·lapsava el sistema. Amb el pas d’ampliació a gestions telemàtiques es gestionen molt millor les visites i com sempre hem fet, garantim l’accessibilitat i la qualitat al servei a tothom.
Amb la covid-19, els CAP han canviat les seves activitats. Quin futur es preveu per aquests espais?
Com les dades de covid-19 ara són molt millor i han disminuït, l’objectiu dels CAP és començar a reprendre l’activitat ordinària: poder tornar a fer proves, diagnòstics, cribratges, seguiments…
Pel que fa al servei sanitari general, crec que en els anys vinents anirem veient canvis en el model sanitari actual, de fet ja s’estan veient. Parlem per exemple de la creació l’Agència de l’Atenció Integrada Social i Sanitària, això vol dir que haurem de treballar de la mà d’agents socials, com ara amb els serveis geriàtrics. De la mateixa manera, haurem de fer feina conjuntament amb altres Departaments, com ha estat el cas dels últims mesos amb el Departament d’Ensenyament a causa de la sisena onada que va toca de ple les escoles.
A la Conca d’Òdena, amb relació als centres d’atenció primària, s’estan patint els canvis en els serveis de la medicina pediàtrica…
Des de CatSalut sabem que és un tema sensible i que s’està tractant. Des del 2019, s’estava treballant en la remodelació de la pediatria territorial. Hi ha una manca de professionals, i amb els pediatres no hi ha excepció. Amb l’arribada de la covid-19, necessitàvem molt d’espai als centres d’atenció primària, per aquest motiu el 2020 es van concentrar tota l’activitat pediàtrica al cap de Vilanova del Camí, perquè disposava dels espais necessaris. En tot moment s’ha garantit el servei i l’accessibilitat a la població pediàtrica, l’únic que en un altre espai. A més, si hi ha una urgència qualsevol centre primària l’atendrà. S’està actuant per apostar per la pediatria territorial i per centralitzar-la. Encara estem sortint de la sisena onada i necessitem reubicar els serveis.
Com es troba la situació actual dels professionals que conviuen dia a dia amb la pandèmia?
La covid ens ha ensenyat que és possible aconseguir moltes coses, a treballar coordinats, amb generositat i arribant fins als límits. Aprofito per agrair a tots els professionals, tant els que han estat en primera línia com els que des de darrere hi han aconseguit que tot funcionés. Gràcies a ells també hem assolit tasques importantíssimes com ara els calendaris de planificació, els que s’encarregaven de portar-nos els epis, els qui estableixen els protocols… Algunes onades no havien estat tan dures, però aquesta sisena ha tornat a trastocar la normalitat de manera greu i s’ha vist reflectit en el paper dels professionals sanitaris. També agrair al personal de neteja, manteniment, transport… Al final, és un treball en equip.
M’agradaria també remarcar la part dels professionals que han fet tota l’anàlisi de les dades de la covid així com la part de la vigilància epidemiològica. Aquestes figures s’han encarregat de crear un teixit de dades que ara ens permet tenir una visió global de la situació. Són feines que també han continuat treballant aquests dos anys sense descans.
En general, cal remarcar que els professionals també són persones, i han patit no només un cansament físic sinó físic i emocional. A més, la covid-19 va ser una novetat per a tothom i els inicis van ser molt durs.
