Entrevista a Meritxell Domingo
Directora de màrqueting, pintora i creadora de Rosa de Barcelona
Vaig néixer a Santa Coloma de Queralt fa quaranta-tres anys, vaig estudiar a ESADE, treballo com a directora de Màrqueting a Mollerussa, visc a Igualada i fundadora de la marca ROSA DE BARCELONA. Quan vull desconnectar, pinto, faig art. Actualment estic preparant el llançament d’una nova línia d’oli i la meva sexta exposició, en breu a Eivissa.
Què és Rosa de Barcelona?
És una marca que representa artesans, artistes, emprenedors inquiets de Catalunya, creadors de bons productes amb poc ressò. Els fem conèixer a través de la marca Rosa de Barcelona. Volem que els visitants puguin tenir un detall de Catalunya. Davant les marques que exploten el nom de Barcelona, nosaltres el que volem és potenciar la qualitat.
És una marca en construcció?
Rosa de Barcelona és una marca registrada amb quinze epígrafs diferents. El cava, el vi, les joies ja són al mercat i ara estem preparant la sortida de l’oli. Hem estudiat altres productes catalans, però sense la màxima qualitat, no els incorporem a la marca.
Rosa de Barcelona té botiga pròpia?
Aquest és el nostre somni però es necessiten molts diners per a fer-ho. De moment tenim secció pròpia a les dues terminals de l’Aeroport de Barcelona: a les botigues Duty free i Thinking Barcelona. És un primer pas. A Igualada estem al restaurant Passadís, Ses Oliveres i al Igualavins. I també es poden trobar a la nostra botiga on line www.rosadebarcelona.com. Els productes però no són pas produïts o fabricats únicament a Barcelona. M’agrada descobrir productes artesans de qualsevol lloc de Catalunya i només els incorporarem a la nostra empresa si ens convencen.
Avui per avui, quins productes Rosa de Barcelona podem trobar?
Tenim la gamma de cava reserva amb un brut, un brut nature, un rosé i el Gran Cuvee del 2009 acompanyades d’una gama de vins: vi negre Rubi, el blanc Aire i el rosat Bouquet en unitats limitades i tots ells ecològics. També disposem d’una gamma de 24 joies de bijuteria cobertes en plata , or i cristalls. Existeix una gamma alta de joies en or i diamants, no encara a la venda i el mes de setembre presentarem la gamma d’oli , varietat d’oliva Vera de la Llacuna.
Rosa de Barcelona és una empresa familiar?
Sí, hi treballo amb la meva germana Àngels, a més tenim moltes persones que ens assessoren. Per a la gamma de joies ens varen aconsellar tres grans joiers. En el vi i el cava, els millors enòlegs. No faig mai la tria jo sola, sinó que busquem sempre el millor assessorament. Cada projecte tarda un mínim d’un any en arribar al mercat.
Quina era la teva vocació quan vares començar a Esade?
El pare era empresari i jo pensava dedicar-me a la borsa però a Esade vaig descobrir el màrqueting de gran consum i m’hi vaig especialitzar. En acabar els estudis vaig entrar a Danone. Després vaig treballar per el grup Angelini amb els perfums d’Armand Basi i Angel Schleseer fins que em va fitxar Harrys grup amb la marca La Bella Easo on vaig fer el llançament del «Pan de Leche» i «Doo Wap». Posteriormemt va comprar l’empresa el Grup Barilla i em vaig ocupar del màrqueting de la marca. Després vaig anar a KH-7 on vaig negociar el patrocini de la Formula 1. Va ser l’empresa on més he gaudit. Al cap de 4 anys vaig decidir muntar la meva pròpia consultoria. Un client em va demanar el disseny d’una marca d’apartaments turístics i això em va inspirar Rosa de Barcelona.
Quant de temps ha d’estar un alt executiu en una empresa?
A partir del tercer any, la teva campana de Gaus comença a decaure. Dos anys després de deixar KH-7, un «head hunter» em va fitxar per a una multinacional de l’alimentació. A l’empresa on soc ara, tinc l’oportunitat d’anar canviant de projecte perquè té un volum de negoci molt important i competeix en diferents mercats. Això em dona vida.
A mes de la passió pel màrqueting, també tens vocació de pintora.
Vaig començar a dibuixar al carbó a Santa Coloma de Queralt als set anys però a l’entrar a Esade ho vaig deixar fins que, en treballar a Danone, m’hi vaig tornar a dedicar per desconnectar de la feina. El meu estil és abstracte, textural i experimental. Ara estic investigant la reinvenció d’objectes, fent-los antagonistes amb la seva funció anterior. Casualment la meva primera exposició la vaig fer a Esade on he impartit cursos i màsters.
Neixes a Santa Coloma, treballes a Mollerussa i a Barcelona, però vius a Igualada. Per què?
Deixant de banda que a Igualada s’hi viu bé i estàs a trenta minuts de Mollerussa i a quaranta de Barcelona, els meus plans inicials eren estar a prop dels pares perquè si tenia fills em poguessin ajudar a cuidar-los. Per això em vaig comprar una casa aquí. No he tingut fills, els pares ja no hi són però aquí segueixo.
Jaume Singla
