El Ricard Fuster és la persona que està al capdavant de l’Ateneu Cinema, que després de sis mesos tancat a causa de la pandèmia de la Covid-19, va tornar a obrir les portes aquest cap de setmana passat.
Després de sis mesos s’han tornat a obrir les portes de l’Ateneu Cinema. Amb il·lusió?
Molta, però també amb precaució i incertesa, una mica com tothom en aquests temps estranys. Teníem moltes ganes de tornar a obrir, i quan ho vam dir, molta gent se’n va alegrar, molta gent que en tenia ganes, que ens havia trobat a faltar. Encara que també entenem que la gent sigui prudent. Per això, anem una mica setmana a setmana. De tota manera, la temporada alta de les sales de cinema comença habitualment a partir que l’oci exterior s’acaba i és quan la gent opta més per anar al cinema, al teatre… La il·lusió és que de mica en mica anem millorant.
Aquest primer cap de setmana d’obertura, heu tingut bona resposta per part del públic?
Força bona. La limitació del 50% s’ajusta a la gent que va venir. Estem contents de la resposta tot i que érem conscients que la pel·lícula que projectàvem, Tenet, és un film molt particular i no del gust de tothom. Penso que en les properes setmanes ens farem una idea més clara de la realitat perquè vull anar introduint pel·lícules més familiars, que cridin a un públic més ampli. El que he trobat a faltar molt és la gent gran, que suposo que no ve per prudència i potser serà a qui li costi més tornar.
Quines mesures de seguretat heu implementat per minimitzar el risc de contagi?
En primer lloc, el 50% de l’aforament, podem vendre fins a 65 entrades, que quan es van comprant, immediatament es bloquegen les dels costats del grup de compra. La mascareta és obligatòria dins la sala i apel·lem a la col·laboració i sentit comú dels espectadors tenint en compte que nosaltres no som policies. La pausa entre sessions és més llarga per poder dur a terme una neteja a fons de la sala. A l’entrada i la sortida de la sala hi ha gel hidroalcohòlic disponible.
La venda d’entrades es fa exclusivament per internet o també hi ha oberta la taquilla?
Es pot fer de les dues maneres. Hem tingut en compte que hi ha gent gran que no és hàbil en les compres per internet, així com hi ha adolescents que no tenen targeta de crèdit i que compren a la taquilla. La majoria de les vendes però es fan per internet.
Durant aquests sis mesos la facturació de les sales de cinema ha sigut zero. Costarà molt la recuperació?
El 2020 està sent un any complicadíssim a nivell de facturació. Des del 13 de març hem tingut per les portes tancades i de moment hem obert reduint personal, reduint hores i anem aguantant. Els ertos i el no obrir va fer que no hi hagués despeses però a partir d’ara, veurem… Amb el 50% de l’aforament fas els diners per cobrir despeses i hem d’intentar anar passant fins que la situació millori i ens permetin augmentar l’aforament.
A més s’ha afegit la fugida dels blockbusters amb la conseqüent manca d’estrenes. S’estan recuperant les pel·lícules taquilleres?
Si alguna cosa pot fer sortir de casa la gent i anar al cinema és un títol potent i que atregui. El cas de Mulan va ser la gran estocada, ens ha perjudicat molt per diversos motius: en primer lloc per la pel·lícula en si, les pel·lícules de Disney van soles, són unes pel·lícules que ens asseguren uns ingressos addicionals que després ens permeten fer pel·lícules més petites, de qualitat però no tan renom. I per altra banda també ens preocupa aquesta mena de nou model que no sé si quedarà establert, de fer estrenes en streaming. Esperem que sigui una cosa anecdòtica i que no s’imposi. De fet, la propera pel·lícula de Diseny és La viuda negra, de Marvel, prevista per al 30 d’octubre i serà la pedra de toc per veure com respon la gent, tenint en compte que les pelis de Marvel són les que més omplen les sales.
El gran problema de les estrenes que s’estan retardant són els Estats Units. A Europa estem pagant, a nivell cinematogràfic, les negligències de l’administració nord-americana respecte la pandèmia. De fet, una altra estrena prevista per Nadal que és Dune, sembla que es retardarà al 2021.
Quines properes estrenes programareu?
M’agradaria recuperar la pel·lícula del Santiago Segura, Padre no hay mas que uno 2, que ha funcionat molt bé. També hi ha una pel·lícula presentada al Festival de Malaga, que es diu Las niñas, que la vull portar, així com Pinocho. Per a principis d’octubre teníem Wonder Woman, però aquesta setmana han anunciat que la retardaven al desembre i segurament projectarem una adaptació de Muerte en el Nilo. I finalment La viuda negra, de Marvel.
El novembre està prevista l’estrena d’una nova del James Bond, Sin tiempo para morir, que té molt bona pinta. I de cara a Nadal tindríem Wonder Woman, Dune (si no la retarden), una nova versió de West Side Story, però tot es pot moure. Hem d’anar setmana a setmana, muntant la cartellera en funció del que hi ha disponible.
Creus que canviarà la manera de consumir cinema a partir d’ara?
Hem notat que a la gent gran li costa venir, però tenen l’hàbit de venir i quan es vegin segurs, tornaran. Em fa més por el tema dels adolescents, perquè estan més pendents de les plataformes tipus Netflix i només responen quan hi ha alguna pel·lícula que tibi molt, aleshores podríem tornar una mica al que teníem abans, però és molt complicat. Segurament una mica canviarà però m’agradaria pensar que si la situació sanitària torna a ser segura, tornarem. De fet, el 2019 l’Ateneu Cinema va ser l’any que va tenir més públic, més de 30.000 espectadors, i aquest va ser també un fenomen a la resta de sales; el 2019 va ser un molt bon any i el 2020 va començar molt bé. Esperem poder recuperar la tendència.
Penso que tot depèn de la famosa vacuna, que arribi, perquè la gent se senti segura i torni a sortir. Mira, jo també organitzo l’Igualada Rock City i aquest any no s’ha fet, perquè no hi ha hagut Festa Major, però de tota manera, el concerts amb la gent asseguda i amb aforament limitat són difícils d’assumir perquè els grups de música ja ho passen prou malament, volen cobrar tot el seu caixet i si no hi ha gent, si no pots posar una barra de bar… no és viable. Quan finalment ens vacunem la roda que fa girar tot es tornarà aposar en marxa. Si no, es molt difícil subsistir i molta gent en el món de la cultura haurà d’abaixar la persiana.
És important remarcar que la cultura és segura, que les sales de cinema són segures, que la gent pot venir sense por, que quan projectem una pel·lícula que els interessi, no tinguin por i que vinguin.
