La llúdriga ha tornat a aparèixer a la capçalera del riu Anoia, al terme municipal de Jorba, després de dècades sense detectar-ne cap exemplar. En concret, s’han observat a través de càmeres de fototrampeig dos exemplars adults i una cria. Això demostra, segons el biòleg Eudald Pujol, que “en algun lloc proper, aquests animals estan criant”. El descobriment l’ha fet Pujol mentre estava fent un estudi per l’Ajuntament de Jorba per conèixer l’impacte ambiental que tindria la instal·lació de les línies d’alta tensió del projecte Matacan Solar. Ara, el consistori té un argument més per oposar-s’hi: “Això referma la nostra intenció de reclamar que aquestes línies, com a mínim, vagin soterrades”, defensa l’alcaldessa, Pilar Queralt.
La llúdriga era una espècie que es considerava extingida al tram nord del riu Anoia. El biòleg Eudald Pujol ha explicat a l’ACN que era un mamífer que “feia moltes dècades que es considerava desaparegut en aquesta zona”. Ara, en canvi, la detecció dels exemplars adults i la cria referma la idea que la llúdriga “s’ha tornat a establir al riu Anoia”. Segons Pujol, això es deu, en gran part, “a la millora de l’estat ecològic del riu”.
El biòleg explica que les llúdrigues s’alimenten principalment de peixos i crancs de riu. En aquest sentit, exposa que al riu Anoia, a diferència del que passava fa uns anys, “cada cop s’hi observen més peixos i això té una vessant positiva en la resta de l’ecosistema”. De fet, a banda de les llúdrigues, Pujol diu que també s’hi veuen cada cop més bernats pescaires i blauets.
Un argument més per rebutjar les línies d’alta tensió
La descoberta de les llúdrigues ha donat un argument més a l’Ajuntament de Jorba en la seva lluita contra les línies d’alta tensió que hi ha projectades al seu terme municipal i que formen part del projecte Matacan Solar. Es tracta d’un parc solar de més de 50 hectàrees que afecta els municipis de Sant Martí de Tous i Jorba. A Jorba, però, la major afectació és la línia d’evacuació projectada, que travessa el municipi de punta a punta, i amb dues torres d’alta tensió que s’ubicarien a la vora del riu.
L’alcaldessa de Jorba, Pilar Queralt, diu que fa anys que el municipi treballa per la “recuperació ecològica” de tot el seu entorn i la reaparició de la llúdriga n’és un exemple. “Això ens referma en la nostra intenció de demanar que les línies d’alta tensió siguin, com a mínim, soterrades i que malmetin el nostre entorn el menys possible i que també destorbin el menys possible la biodiversitat que tenim”.
Queralt defensa que la implantació de les energies renovables s’ha de fer “de manera pensada” i “preservant el màxim l’entorn”. Per això, l’alcaldessa reclama que la Generalitat faci un plantejament a nivell de país “de manera acurada” i que “no es malmetin coses de forma irreversible”. “És evident que les companyies promotores dels parcs fotovoltaics i de les línies només els interessa la seva rendibilitat i a nosaltres el que menys ens preocupa és la seva rendibilitat”, explica Queralt, tot defensant que “allò que més ens preocupa és el benestar del nostre poble i del nostre entorn”.
Es dona el cas que el projecte de Matacan Solar va rebre llum verda de la ponència ambiental, tot i que encara falta fer l’aprovació del projecte constructiu i també hi ha pendent que l’empresa presenti el projecte de la línia d’evacuació del parc. Inicialment la línia anava lligada al projecte, però l’empresa la va retirar i encara s’està a l’espera que la presenti. Per tot plegat, l’Ajuntament de Jorba encara no sap quin traçat tindrà finalment aquesta línia, tot i que expliquen que el projecte inicial “era molt recte, no aprofitava cap camí i feia malbé molts espais”. “Ara hem de veure què proposa finalment l’empresa i si ens presenta un soterrament total o no”, explica.
De la seva banda, el biòleg Eudald Pujol explica que, a part de l’afectació que pugui tenir en la població de llúdrigues, les torres de molt alta tensió sí que podrien afectar el falcó pelegrí i el ducs que “apareixen de tant en tant en una zona de petits penya-segats de Jorba”. Pujol diu que aquestes línies comporten un perill per aquests animals per risc que tenen de col·lisió o també per electrocució. A més, exposa, depèn del traçat que tingui la línia també malmetria alguns boscos de ribera “molt importants” per a la biodiversitat de la zona.
