En els darrers 40 anys, la comarca de l’Anoia ha vist com es cremaven unes 20.000 hectàrees forestals del seu territori en gairebé un miler d’incendis forestals, i en aquest resum no es comptabilitzen les hectàrees agrícoles, més fàcils de recuperar que els boscos. A aquestes hectàrees s’hi hauran de sumar les que pertoquin del darrer incendi de Sant Pere Sallavinera, que ha cremat un total de 130.
El rastre del foc a l’Anoia
La gran ferida de Rubió
Les dades de la Generalitat recollides des de 1986, l’any del gran incendi de Rubió i el de Montserrat, reflecteixen que, precisament en aquells incendis es van perdre un 75% del total d’hectàrees de bosc cremades fins a dia d’avui. Els incendis van calcinar 15.882 hectàrees a l’Anoia fins que es van poder aturar, i la seva ferida encara es visible a dia d’avui en l’aspecte de la Serra de Rubió, Les Maioles i en paratges del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Afortunadament, les tècniques i els recursos per a l’extinció d’incendis han canviat molt en les darreres dècades, tot i que el canvi climàtic està augmentant la probabilitat de tornar a veure grans extensions d’hectàrees cremades com fa uns anys. El cas de l’incendi de Paüls, al Baix Ebre, n’és un exemple.
Òdena i Bellprat/Miralles/Tous, els més greus dels darrers anys
En aquestes quatre dècades, dos incendis han destacat per sobre de la resta a l’Anoia: els de 2015 a Òdena – que va afectar als termes municipals de Castellfollit del Boix i El Bruc, entre d’altres – i del 2021 a Bellprat, Miralles i Tous – en un gran incendi que va començar a Santa Coloma de Queralt i on la gran majoria dels anoiencs i anoienques van sentir a parlar dels pirocúmuls per primera vegada -.
També hi destaquen dos anys durant la dècada dels 90. Es tracta de 1994 i 1998. Val a dir que l’Anoia va esquivar el gran cop dels incendis de 1994 a la Catalunya Central, que van afectar sobretot al Bages, Solsones i Berguedà. Aquell any, es van perdre unes 250 hectàrees forestals, segons les dades de la Generalitat. El 1998, un gran incendi a Aguilar de Segarra va afectar, tot i que de forma més lleu que al Bages i el Solsonès, el terme de Sant Pere Sallavinera i Castellfollit de Riubregós.
