Tothom, entre els que ja tenen una edat, recorden l’incendi de Rubió, l’estiu de 1986. En aquell moment, de llarg, va ser el pitjor incendi de la història a la comarca, i un dels més terribles del país.
Va ser el cinc de juliol. Prop de 5.000 hectàrees van quedar del tot devastades. Avui, en bona part d’aquelles terres que eren bonics boscos, hi veiem un gran parc eòlic, construït molts anys més tard d’aquella tragèdia. Però l’incendi va arribar més lluny, tocant el Bages i Montserrat.
Segons les dades d’aquells dies, el 85% del bosc de la zona va quedar calcinat i, de fet, avui molt espai encara no s’ha recuperat del tot. Una foguera encesa per uns excursionistes que volien preparar carn a la brasa va ser l’origen de l’incendi. Era primera hora de la tarda, i la temperatura elevada i el fort vent van ajudar a propagar ràpidament les flames, que s’acostaren de seguida a les masies de Rubió, agafant per sorpresa a molts pagesos, que eren a casa fent la migdiada.
El malson va durar quatre dies sencers. Prop de 300 persones van haver de ser evacuades, moltes d’elles veïnes de masos aïllats, on era complicat l’accés per als camions de bombers. El foc va arribar a cremar porcions dels municipis, a l’Anoia, de Rubió, Veciana, Jorba, Copons, els Prats de Rei, Calaf, Òdena i Sant Martí Sesgueioles. Les columnes de fum -barrejat amb el vermell del foc- es veien fàcilment des d’Igualada i Manresa.
Explosió a Igualada
No va ser l’única mala notícia de l’any. N’hi ha una altra, les conseqüències de la qual, encara avui són ben visibles.
El 3 de febrer de 1986, tres persones van morir i tres més van resultar ferides, una d’elles de gravetat, en una explosió de gas al número 16 de la carretera de Manresa, d’Igualada, en una finca que també dóna al carrer Trobadiners.
El sinistre va ser ocasionat per l’explosió d’una caldera de calefacció de gas instal·lada a la casa feia escassos dies pel mateix inquilí, segons que publicà la premsa de l’època. Una de les persones ferides, Teresa Comaposada, de 55 anys, va ser rescatada gairebé sense cap dany després de romandre sepultada sota dos metres de runa durant més de cinc hores.
L’explosió va tenir lloc a 2/4 d’una del migdia. Feia poca estona que havia tornat el subministrament d’energia elèctrica, interromput des de dies abans a causa de les nevades. El edifici sinistrat comptava amb soterrani, planta i baixa i un pis. L’explosió ho va esfondrar totalment.
En el moment de produir-se el sinistre els cinc membres de la família Rosich-Comaposada es trobaven a la casa. Els primers a ser rescatats entre la runa van ser Antonio Rosich Genovés, de 57 anys, comerciant, i el seu fill Jaume, de 14 anys, tots dos amb vida. Posteriorment van ser localitzats els cadàvers de la nena de 12 anys, Montserrat Rosich, i de la seva àvia materna, Filomena Rius Camps, de 77. Així mateix, va ser trobat el cos d’Ana Peiró Rius, de 67 anys, llogatera de l’edifici annex, que també va quedar parcialment esfondrat.
Immediatament es van iniciar les tasques de recerca de la sisena persona que es trobava a la casa. Més de 50 persones, bombers, policies nacionals, guàrdies civils, policies municipals i empleats d’una empresa de màquines excavadores, van col·laborar en la tasca, fins que van arribar a la dona enterrada, Teresa Comaposada, de 55 anys, atrapada sota de la rentadora i el safareig on estava ubicat el soterrani del seu habitatge. Una biga de fusta creuada sobre els dos objectes mantenia atrapat el seu cos, però li va salvar la vida, expliquen les cròniques dels diaris. Tots els mitjans d’àmbit nacional es van fer ressò del cas.
Avui encara es pot veure el solar on hi havia l’edifici on, gairebé 35 anys després, no s’hi ha construït res.
