Cabrera d’Anoia limita al nord-oest amb la Torre de Claramunt, al nord amb Capellades, al nord-est amb Vallbona d’Anoia i a l’est amb Piera. Al sud i l’oest limita amb la comarca de l’Alt Penedès. El terme comprèn el poble de Canaletes, cap de municipi, les urbanitzacions de Castell i de Can Ros, i els ravals i caserius Cal Bóta, Can Feixes, Can Formiga, Can Fuster, Can Gallego, entre d’altres. Té una superfície de 17km2, el 76,48% de la qual forma part de la regió natural protegida de les Valls de l’Anoia. L’any 2020 vivien a Cabrera d’Anoia 1482 persones.
El nucli principal del municipi es formaria a l’entorn del castell de Cabrera documentat a partir del segle XI. Cap a finals del segle XV els barons de Cabrera deixaren abandonades les dependències del castell, molt malmeses per les guerres. A tocar del castell, dins les muralles, entre els segles XV i XVIII la família dels Mora hi edificà diversos casals.
A banda del nucli del castell es troben documentades diverses masies a partir del segle XV, algunes de les quals encara es conserven en l’actualitat, com és el cas del Mas de Canaletes al voltant del qual, durant el segle XIX, es va començar a construir fins arribar a convertir-se en la capital del municipi.
El segle XIX va ser una època pròspera amb els molins paperers, la plantació de vinyes i la instal·lació d’indústries cotoneres. Ja ben entrat el segle XX es tancaren els molins paperers i les indústries tèxtils, fet que ocasionà una veritable davallada al municipi, tant en l’economia com en la demografia.
Can Feixes
El mas de Can Feixes es troba documentat des de l’any 1400, quan era conegut com mas de la Pineda. La família Feixes, de qui va agafar el nom, s’hi va mantenir fins als inicis del segle XX. L’actual estructura del mas es deu als arranjaments que s’hi han anat fent des del 1945, quan canvià de propietaris, la família Huguet. Són d’especial interès els esgrafiats de la façana i de les porxades fets el 1946 per l’artista Ferran Serra i Sala. Conserva cellers antics, amb volta de pedra apuntada que conviuen amb els moderns en la producció vitivinícola. Dins el conjunt hi ha també la capella de Santa Eulàlia, bastida el 1878, d’estil neoclàssic, amb una sola nau i campanar d’espadanya.
Emplaçament: camí que surt de Canaletes
Forns medievals de ceràmica
A redós del castell de Cabrera es localitzen unes balmes i uns forns medievals de ceràmica. En aquest espai s’ha localitzat un sector destinat a taller i un altre en el qual trobem els vint-i-sis forns fins avui en dia localitzats. L’indret disposa de tots els elements fonamentals per a una terrisseria artesanal: situació a peu d’un antic camí, matèria primera de qualitat per a l’elaboració i per a la cuita (argila, quars i llenya), espai molt adequat per construir uns forns (terrenys de granit). Les ceràmiques que es van produir en aquest centre entre els segles XII i XIV eren de les que denominem grises, ja que s’obtenien a partir del procediment de cuita reductora que donava lloc a peces amb multitud de tonalitats negres.
Emplaçament: a la vora del Castell, a la Bauma de la Terrissa
Sant Salvador del Castell de Cabrera
És l’església de l’antic castell de Cabrera. Està adossada al casal dels Móra i és d’origen romànic. Està documentada des de l’any 1062. Consta d’una nau única coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. El portal és format per dos arcs de punt rodó amb motllures en degradació. Ha sofert nombroses modificacions al llarg dels segles. A l’absis es va descobrir restes de pintura gòtica (segles XIII-XIV) i les capelles laterals van ser afegides el segle XVIII.
Emplaçament: Urbanització Castell de Cabrera
FONTS: Patrimoni Cultural DIBA; “Esglésies Romàniques de l’Anoia” (Josep-Vicenç Mestre Casanova/La Veu); “Rutes per l’Anoia, història i art” (Pau Llacuna i Teresa Mascó /La Veu); Ajuntament de Cabrera
