Acaba de començar la campanya electoral que ha de culminar diumenge 23 amb la votació per decidir que ha de governar Espanya els propers quatre anys. Votar en ple mes de juliol, fa mandra. Molta mandra.
Per als independentistes, veient el nivell d’enfrontament caïnita entre els partits dits sobiranistes, és encara més desmobilitzant. Tant que fins i tot hi ha diversos moviments -ni en això hi ha unitat independentista- que proposen l’abstenció o votar amb la papereta de l’U d’octubre, per demostrar l’enuig popular amb la gestió que els partits han fet del 52% de vots independentistes.
Tot i reconèixer que la bufetada que va rebre l’independentisme a les municipals els va fer repensar una mica la seva gestió, no soc en absolut partidari de l’abstenció. Gens ni mica. En aquestes eleccions l’abstenció tindrà molts pares putatius i tothom voldrà ser-ne el màxim responsable, però únicament servirà per treure pit la nit electoral i l’endemà, però poca cosa més. En canvi els grans beneficiats de l’abstenció sobiranista, hauran vist incrementat el seu nombre d’escons que, no ho oblidem, seran a Las Cortes en nom i representació de Catalunya
Que en Rufián no ens engresca, és una realitat. Veure com Junts, ERC i CUP no són capaços de tenir una postura coincident en la defensa dels interessos de Catalunya, és una veritat inqüestionable. Com és dolorós -parlo per mi- escoltar com Pedro Sánchez es vanta d’haver pacificat Catalunya sense necessitat ni de treure el peu de l’accelerador de la repressió, em fa mal al cor. Saber que en aquest mateix moment Pablo Hassel pateix tortura a la presó de Lleida, sense que a nivell oficial ningú no el defensi, no anima ningú amb un mínim de decència a anar a votar. Just per això, cal anar-hi.
Que guanyarà el PP -a Catalunya el PSC/PSOE- no només ho diuen les enquestes sinó que es palpa en l’ambient. Que l’independentisme recularà, és cosa sabuda i certa. (També cal dir-ho i com ja va passar a les municipals, el 23-J serà la fi de la carrera política d’uns quants inútils i botiflers).
Votant faríem possible dues coses. La primera, fer un mapa electoral a Catalunya molt diferent de la de la resta de l’Estat. Pot ser rellevant que la força guanyadora a Espanya, sigui la quarta a Catalunya.
La segona, posar a les Cortes un nombre de diputats i senadors amb capacitat d’aixecar la veu quan el “nou gobierno” segueixi amb la vella política de bastonejar Catalunya per a guanyar vots a Valladolid.
Malgrat la mandra, votaré… però no m’espereu a cap míting. No és pas la il·lusió el que em portarà votar.
